4030-Landes atlàntiques i subatlàntiques seques

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Matollars baixos, sovint amb predomini de nabiu, o bé formacions mixtes de nabius i bruguerola o de bruguerola i Erica vagans. Hi són freqüents algunes plantes de caràcter atlàntic, sovint amb petites mates genistoides de fullatge reduït i diverses gramínies cespitoses. S’hi poden trobar també estadis transicionals cap a matollars alts o cap a comunitats forestals més madures, Si és secundari i no hi ha hagut gaire erosió edàfica, tendeix a evolucionar cap a una bosquina de caducifolis, cap a un bosquet de coníferes o cap a un matollar de gódua (Sarothamnus scoparius)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon l'associació
31.215 Landes nanes de nabius (Vaccinium spp.) amb bruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles, de l'estatge montà, als Pirineus centrals ALP
31.2261* Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), sovint amb Genista pilosa, Genista anglica... silicícoles, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals MED
31.2262* Landes de bruguerola (Calluna vulgaris) amb Chamaecytisus supinus, sobre gresos calcaris, de la muntanya mitjana i de la terra baixa plujosa, als Prepirineus orientals i al territori olositànic ALP
31.237 Landes d'Erica vagans, silicícoles, dels estatges altimontà i subalpí, als Pirineus centrals ALP

Hàbitats de la Cartografia d'Hàbitats de Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. (2006))
31b Landes nanes de nabius (Vaccinium spp.) amb bruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles, de l'estatge montà, als Pirineus centrals
31c Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles
31d Landes d'Erica vagans, silicícoles, dels estatges altimontà i subalpí, als Pirineus centrals

 

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Distribució
Es troba principalment en vessants de la muntanya mitjana dels Pirineus centrals (Vall d'Aran, Alta Ribagorça i Pallars) i orientals (Guil a la Cerdanya i bona part del Ripollès), així com en petites àrees dels Prepirineus centrals (serres d'Aubenç, Bóixols i d'Isona) i orientals (serres de Montgrony i Moixeró).
Font: CHC50v1 (2010)
Superfície de l'hàbitat a la regió Alpina
Superfície Nombre de Polígons Superfície mitjana dels polígons % respecte el total de la regió Alpina % de superfície en Natura 2000 % respecte el total del HIC a Catalunya
4485,42 ha
289
15,52+-42,68
0,86
54,02
89,41

Representativitat de l'hàbitat en cadascun dels espais de la regió Alpina
Espai Presència
FND
Element Clau
Superfície
% de l'espai
% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat
R.Alpina
Cat.
Esp.
ES0000018 - Prepirineu Central català segura
11,95 ha
0,02
0,27
0,24
ES0000022 - Aigüestortes segura
133,6 ha
0,24
2,98
2,66
ES5120002 - Capçaleres del Ter i del Freser segura
378,67 ha
3,03
8,44
7,55
ES5120003 - Serra Cavallera segura
466,53 ha
7,31
10,4
9,3
ES5120024 - Montgrony segura
18,94 ha
0,5
0,42
0,38
ES5130003 - Alt Pallars segura
133,07 ha
0,17
2,97
2,65
ES5130004 - Baish Aran segura
777,36 ha
6,24
17,33
15,49
ES5130005 - Era Artiga de Lin - Eth Portillon segura
503 ha
7,32
11,21
10,03
ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana absent
ES5130034 - Riu Garona segura
0,01 ha
0
0
0

3. DIAGNOSI

Estat de Conservació
  Classificació Àmbit Font
Normativa Legal
Bases para la conservación de los HIC de España Dolenta Espanya (regió alpina) VVAA (2009)
Directiva 92/43 dels Hàbitats No Prioritari Europa CEE (1992)

Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2008)
CODI Interès de Conservació* Grau d'Amenaça**

* Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de conservació que pot presentar un hàbitat

**Grau d'amença: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amença màxima

31.215 15 3
31.2261* 12 1
31.2262* 15 1
31.237 14 4

Principals causes d'Amenaça
CODI Impacte o activitat
A04.01 Sobrepastura.
A04.03 Abandonament/Absència de sistemes de pastura
B01 Aforestació de boscos en camp obert - Perjudica les plantes heliòfiles pròpies de l'ecosistema.
B02.01 Repoblació en sòl forestal desprès de tala
D01 Ampliació o construcció de noves vies de comunicació.
G05.01 Dany directe per trepig i compactació del sol.
K02.02 Nitrificació per acumulació de matèria orgànica.
K02.03 Eutrofització (natural) - Per aport d'un excès d'excrements.

Tendència de l'hàbitat

Catalunya
Tendència:
Estable
Període estudiat:
1990-2006
Font:
Guardiola (2007)
Qualitat de les dades:
Bona
Observacions:
 
Espanya
Tendència:
Disminueix
Període estudiat:
1996 - 2005
Font:
Ojeda (2009b)
Qualitat de les dades:
Bona
Observacions:
 

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir la superfície actual
Estat conservació favorable :
4485 ha
SECUNDARIS
-
Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables
-
Aconseguir una relació favorable entre el nombre de plantes endèmiques i les d'alta distribució

Mesures de conservació

Mesures de Conservació a aplicar prioritàriament en els espais on hi ha els hàbitats CORINE més amenaçats
CODI Nom del LIC
ES0000022 Aigüestortes
ES5130004 Baish Aran
ES5130005 Era Artiga de Lin - Eth Portillon

Gestió preventiva
- Limitació de les activitats ramaderes en zones afectades per incendis en els seus primers anys de regeneració.
- Prohibició de reforestacions en àrees amb presència de l'hàbitat.
Gestió d'espècies sobreabundants
P - Regulació de la densitat d’ungulats salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneració de l'hàbitat.
Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats
P - Establiment de mecanismes per evitar l'aforestació
Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres
- Manteniment dels sistemes tradicionals de gestió de les pastures.
- Foment de la disminució de l’ús de productes fitosanitaris i fertilitzants a les àrees amb presència important de l’element.
Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola
P - Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat
Construcció o adequació d'infraestructures
- Control de la creació de nous vials i infraestructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie
Investigació i estudis
- Estudi de la dinàmica i la gestió d’aquest hàbitat i la utilització del foc pel seu manteniment.
Divulgació - Informació
- Divulgació i valorització de l'hàbitat, especialment entre la població local
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus d'Indicador:
Composició
Font:
Ojeda (2009b)
Indicador:
PH i composició del sòl
Unitats:
PH, CA, N, P, etc...
Metodologia:
Parcel·les de seguiment
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
>5,5 desfavorable i <4,5 favorable
 
Tipus d'Indicador:
Presència
Font:
Ojeda (2009b)
Indicador:
Nre. plantes endèmiques respecte les d'àmplia distribució
Unitats:
Proporció (:)
Metodologia:
Parcel·les de seguiment i transsectes
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
>40:60 favorable, <15:85 desfavorable
 
Tipus d'Indicador:
Presència
Font:
Ojeda (2009b)
Indicador:
Nre. espècies característiques de la comunitat
Unitats:
Nre. Espècies
Metodologia:
Transsecte de 100m
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
Presència favorable, ausència desfavorable
 
Tipus d'Indicador:
Superfície
Font:
Ojeda (2009b)
Indicador:
Cobertura arbòria/superfície
Unitats:
Percentatge (%)
Metodologia:
GIS i GAP LIGHT ANALYSER
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
>50% desfavorable i <15% bona
 
Tipus d'Indicador:
Superfície
Font:
Ojeda (2009b)
Indicador:
Àrea (ha)
Unitats:
ha
Metodologia:
Digitalització
Àmbit:
General
Temporalitat:
Cada 5 - 10 anys
Qualitat de l'indicador:
Molt bona
Observacions:
Diferència de la superfície entre els períodes mesurats