9150-Fagedes calcícoles xerotermòfiles

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Boscos amb un estrat arbori dens, dominat de manera gairebé absoluta pel faig, i un estrat arbustiu relativament important, on predomina el boix. L’estrat herbaci és molt pobre i la fullaraca abundant. Les poques espècies que acompanyen el faig són més pròpies de les rouredes submediterrànies, amb les quals sovint aquests boscos es troben en contacte, que no pas de les fagedes més típiques.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon l'associació
41.1751 Fagedes calcícoles, xeromesòfiles, de la muntanya mitjana poc plujosa ALP

 

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Distribució
De manera més extensa a les serres de Cavallera i del Montgrony (Ripollès) i més localment a les serres de la Creu de Perves (Alta Ribagorça), d'Isona (Pallars Jussà), sectors de Busa (Solsonès) i serres de l'alt Berguedà com l'obaga dels Rasos de Peguera, dels Tossals, Gresolet i Gisclareny.
Font: CHC50v1 (2010)
Superfície de l'hàbitat a la regió Alpina
Superfície Nombre de Polígons Superfície mitjana dels polígons % respecte el total de la regió Alpina % de superfície en Natura 2000 % respecte el total del HIC a Catalunya
1540,95 ha
76
20,28+-27,72
0,3
56,85
12,55

Representativitat de l'hàbitat en cadascun dels espais de la regió Alpina
Espai Presència
FND
Element Clau
Superfície
% de l'espai
% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat
R.Alpina
Cat.
Esp.
ES0000018 - Prepirineu Central català segura
438,85 ha
0,77
28,48
3,57
ES0000022 - Aigüestortes absent
ES5110004 - Serra de Catllaràs segura
13,41 ha
0,22
0,87
0,11
ES5120003 - Serra Cavallera segura
190,68 ha
2,99
12,37
1,55
ES5120024 - Montgrony segura
75,52 ha
1,99
4,9
0,61
ES5120027 - Rasos de Tubau segura
0 ha
0
0
0
ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs segura
2,16 ha
0,02
0,14
0,02
ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana segura
23,77 ha
0,07
1,54
0,19
ES5130024 - La Faiada de Malpàs i Cambatiri segura
76,46 ha
5,97
4,96
0,62
ES5130029 - Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora segura
55,12 ha
0,63
3,58
0,45

3. DIAGNOSI

Estat de Conservació
  Classificació Àmbit Font
Normativa Legal
Bases para la conservación de los HIC de España Sense avaluar Espanya (regió alpina) VVAA (2009)
Directiva 92/43 dels Hàbitats No Prioritari Europa CEE (1992)

Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2008)
CODI Interès de Conservació* Grau d'Amenaça**

* Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de conservació que pot presentar un hàbitat

**Grau d'amença: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amença màxima

41.1751 17 1

Principals causes d'Amenaça
CODI Impacte o activitat
A04.01 Sobrepastura (ramaderia, especialment de cabrum i altes densitats d’ungulats salvatges i especialment de cérvol).
B01.02 Potenciació d'espècies arbòries més productives amb el conseqüent desplaçament o disminució de l'hàbitat.
B02.02 Tallades de selecció negatives, eliminació de tots els arbres - Pèrdua de maduresa de la massa.
B02.03 Eliminació del sotabosc
B02.04 Tallades forestals inadequades, amb pèrdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.
B03 Roturacions. Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).
M01.02 Sequera i disminució de la precipitació - Augment dels períodes de sequera.

Tendència de l'hàbitat

Catalunya
Tendència:
Estable
Període estudiat:
1990-2006
Font:
Guardiola (2007)
Qualitat de les dades:
Bona
Observacions:
 

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir com a mínim la superfície actual
Estat conservació favorable :
1541 ha
SECUNDARIS
-
Aconseguir un mínim de 10 peus per hectàrea de diàmetre normal més gran de 50 cm per augmentar el grau de maduresa de la massa forestal
-
Aconseguir un volum suficient de fusta morta
-
Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació

Adquisició de drets d'aprofitament
- Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs amb evolució natural
Gestió d'espècies sobreabundants
- Regulació de la densitat d’ungulats salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneració de l'hàbitat.
Aprofitament sostenible Forestal
- Foment de models silvícoles que promoguin la diversitat estructural a diferents escales, que garanteixin la regeneració i obrin petites clarianes que simulin pertorbacions naturals
- Manteniment de rodals amb densitats elevades de cavitats naturals i de pícids potencialment ocupades per espècies de fauna d’interès
- Foment de la presència d'altres espècies d'arbres en l'estrat arbori de les masses
- Foment de la presència de fusta morta en peu o a terra i d'arbres vells o decrèpits. La fusta morta a terra és millor a partir de 15 cm de DBH i de 2-3m de llargària. Les estaques en peu més amples de 30-40 cm de DBH i més de 3 m d’alçària
- Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de l'hàbitat
P - Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar)
- Regulació de l'activitat forestal en aquelles àrees que presentin unes condicions hidríques més estressants
P - Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa
Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola
- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat
- Manteniment dels punts d’aigua, basses o entollaments temporals presents com a zones importants per a la flora i fauna aquàtica i terrestre amb una secció sense accés pel bestiar
Investigació i estudis
- Foment i estímul de la investigació ecològica i forestal amb dissenys demostratius i experimentals de gestió forestal sostenible basada amb criteris de conservació, estudis retrospectius (pex dendroecologia) i seguiments a llarg termini
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus d'Indicador:
Abundància
Font:
Olano i Peralta (2009)
Indicador:
Percentatge (%) d'arbres >40 dn
Unitats:
Percentatge (%)
Metodologia:
Parcel·les d'estudi
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Abundància
Font:
Olano i Peralta (2009)
Indicador:
Percentatge (%) i densitat de fusta morta
Unitats:
Percentatge (%) i m3/ha
Metodologia:
Transsectes
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Abundància
Font:
Olano i Peralta (2009)
Indicador:
Pressió de pastura
Unitats:
Excrements/100m o fotos /trampes fotogràfiques nit
Metodologia:
Transsectes i trampeig fotogràfic
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Densitat relativa
Font:
Olano i Peralta (2009)
Indicador:
Nre. de captures d'insectes saproxilòfags
Unitats:
Nre individus/trampes nit
Metodologia:
Trampes de captura amb atraients
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Estat
Font:
Olano i Peralta (2009)
Indicador:
Defoliació
Unitats:
Peus afectats/ha
Metodologia:
Transsectes
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Freqüència/Abundància
Font:
Olano i Peralta (2009)
Indicador:
Nre. espècies i % característiques o endèmiques de la comunitat (inventaris florístics)
Unitats:
Nre. Individus/m2 i %
Metodologia:
Parcel·les de seguiment
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Presència
Font:
Olano i Peralta (2009)
Indicador:
Parelles de pícids
Unitats:
Picots/ee
Metodologia:
Estacions d'escolta de 10 minuts
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Superfície
Font:
Olano i Peralta (2009)
Indicador:
Àrea (ha)
Unitats:
ha
Metodologia:
Digitalització
Àmbit:
General
Temporalitat:
Cada 5 - 10 anys
Qualitat de l'indicador:
Molt bona
Observacions: