ES5120016-El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

1. INFORMACIÓ GENERAL

Regió biogeogràfica:
Mediterrània    
Tipologia:
Espais de muntanya litoral
Àmbit:
terrestre 4413,7 ha
Tipologia:
Espais marins
Àmbit:
marí 1944,66 ha
Superfície LIC:
6.358,36 ha
Superfície en la regió Mediterrània:
6.358,36 ha
Superfície en la regió:
6.358,36 ha
           


Localització
Font: SENP (2012)
Descripció
Aquest espai està compost de tres unitats bàsiques clarament diferenciades, el massís del Montgrí, les Illes Medes i els aiguamolls del Baix Ter. El massís del Montgrí constitueix una unitat de relleu ben definida que separa les planes al·luvials de l'Alt i del Baix Empordà. El Montgrí presenta la singularitat de constituir una unitat orogràfica calcària situada en una extensa zona litoral diferenciada de les muntanyes veïnes (Serra de Rodes, Muntanyes de Begur), formades per materials silicis. Presenta l'interès geomorfològic i biogeogràfic de constituir un illot calcari que sobresurt al mig de la plana empordanesa. És un massís aplanat format per diversos plans inclinats cap al nord, mentre que al sud cau sobtadament sobre la plana del Baix Empordà. La façana litoral és una costa rocosa alta, amb penya-segats de gairebé 100 m d'alçada sotmesos a la forta acció dinàmica del mar. La costa està poblada per comunitats supra i mig litorals pròpies de la costa mediterrània. La superfície terrestre té una vegetació típica del litoral septentrional català, amb el predomini de la màquia i formacions arbustives mediterrànies. La fauna és típicament mediterrània, amb una clara influència dels elements litorals. La zona del Baix Ter, més coneguda com els aigüamolls del Baix Empordà, se situen entre el massís del Montgrí i les muntanyes de Begur, formats sobre la plana al·luvial originada pels sediments aportats pels rius Ter i Daró. Les característiques botàniques i zoològiques d'aquests aiguamolls són pràcticament les mateixes que les dels de l'Alt Empordà, encara que presenta algunes disparitats. El paisatge vegetal es caracteritza pel predomini de la vegetació de zones pantanoses i d'aiguamolls, amb una notable diversitat de comunitats halòfites i psammòfiles. La fauna té una gran importància, on destaca la diversitat de la població ornitològica, amb nombrosos grups d'aus pròpies de les zones humides i riberes, així com de marines. també sobresurten les poblacions de mamífers, rèptils, peixos i diversos grups de invertebrats. Espècies de flora estrictament protegides en aquest espai són: Marsilea quadrifolia, Salvinia natans, Plantago cornuti i Euphorbia palustris. Per altra banda, les illes Medes són un espai terrestre i marí, únic per les seves característiques a Catalunya i representant d’una notable diversitat del medi litoral i marí. Les Medes són unes petites illes calcàries molt pròximes al litoral (tot just a 900 m de la costa), que formen part del front d’encavalcament del Montgrí, representant una prolongació del massís en el mar. El petit arxipèlag de les Medes, de 21,5 ha de superfície, està format per set illots i algun escull, i constitueix un paisatge de gran bellesa únic a Catalunya, a causa de la gran quantitat d'ambients i espècies que s'hi troben. El que determina el valor excepcional de les Medes a la Mediterrània és el seu medi marí, on trobem paisatges d'indubtable valor com parets verticals amb comunitats de coral·ligen, praderies de posidònia, fons poc profunds dominats per algues i les coves i túnels excavats al llarg dels anys pels fenòmens naturals. Les illes presenten una dissimetria molt acusada entre els extrems est i oest. Mentre que al vessant oriental trobem penya-segats tallats en vertical que s'endinsen d'igual manera als fons marins fins a uns 50 m de fondària, l'occidental té pendents més suaus, que faciliten una accessibilitat més còmoda a l'illa. La gran diversitat de fauna submarina que es troba a les Medes forma un ecosistema complex, gràcies a l'heterogeneïtat del tipus de fons i d'ambients, que generen una gran varietat de nínxols ecològics que són ocupats per diferents espècies adaptades a aquests. En conjunt l’espai és una síntesi excepcional de la diversitat dels sistemes naturals de costa rocosa catalana i en general de la Mediterrània occidental.

Municipis inclosos
CODI Municipi Superfície en l'espai
170182
Bellcaire d'Empordà
0.51 ha
170622
l'Escala
52.67 ha
171241
Pals
105.55 ha
171997
Torroella de Montgrí
4078.28 ha
172044
Ullà
107.38 ha

Espais del Pla d'Espais d'Interès Natural
CODI Nom
MBT
el Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

2. HÀBITATS I ESPÈCIES D'INTERÈS COMUNITARI

Tipus d´Hàbitats d'Interès Comunitari presents a l'espai (Annex I Directiva 92/43, d'Hàbitats)
Codi Nom Dades presència
Element Clau
Superfície en l'espai
% superficie espai
% regió
1150* Llacunes costaneres segura
2,23 ha
0,04
0,14
1170 Fons marins rocosos i concrecions biogèniques sublitorals segura
38,67 km
4,52
1240 Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp.) endèmiques segura
30,59 ha
0,48
4,69
1310 Comunitats de Salicornia i altres plantes anuals, colonitzadores de sòls argilosos o arenosos salins segura
0 ha
0
0
1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi) segura
36,2 ha
0,57
5,9
1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae) segura
25,73 ha
0,4
2,51
1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) segura
5,5 ha
0,09
0,09
2110 Dunes movents embrionàries segura
1,18 ha
0,02
1,73
2120 Dunes movents del cordó litoral, amb borró (Ammophila arenaria) segura
10,01 ha
0,16
19,86
2210 Dunes litorals fixades, amb comunitats del Crucianellion maritimae segura
23,05 ha
0,36
14,21
2260 Dunes colonitzades per brolles o garrigues puntual
2 localitats
100
2270* Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre segura
405,89 ha
6,38
27,64
5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics segura
2,36 ha
0,04
0,01
5410 Matollars pulviniformes dels caps de penya-segats costaners, a la Mediterrània occidental segura
24,26 ha
0,38
41,06
6220* Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) segura
191,73 ha
3,02
1,08
8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila segura
5,76 ha
0,09
0,34
8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola segura
35,79 ha
0,56
0,2
8310 Coves no explotades pel turisme pendent confirmació
8330 Coves marines submergides o semisubmergides segura
92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera segura
3,11 ha
0,05
0,05
92D0 Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea) segura
9,86 ha
0,16
2,07
9340 Alzinars i carrascars segura
26,48 ha
0,42
0,01
9540 Pinedes mediterrànies segura
1175,04 ha
18,48
0,43

Espècies d’Interès Comunitari de presència segura a l’espai (Annex II Directiva 92/43, d'Hàbitats)
Codi Nom
Element Clau
Superfície/longitud en espai
% sup. espai
% sup. regió
1151 Aphanius iberus
3,58 ha
0,12
1304 Rhinolophus ferrumequinum
4473,85 ha
0,17
1310 Miniopterus schreibersii
3 nº UTM10
3,7
1321 Myotis emarginatus
4593 ha
0,41
1349 Tursiops truncatus
2 nº UTM10
8
1355 Lutra lutra
3,12 km
0,09

Espècies d'Interès Comunitari de presència probable a l’espai (Annex II Directiva 92/43, d'Hàbitats)
Codi Nom
Element Clau
Superfície/longitud en espai
% sup. espai
% sup. regió
1221 Mauremys leprosa
1 nº UTM10
1,52
1224 Caretta caretta
1 nº UTM10
3,45
1303 Rhinolophus hipposideros
3496,15 ha
0,25
1307 Myotis blythii
2941,21 ha
0,49
1324 Myotis myotis
4358,91 ha
0,36
Abans d’aplicar qualsevol mesura de conservació d’aquestes espècies, cal confirmar-ne la seva presència en l’espai.

3. CONSERVACIÓ

Objectiu marc:  Mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats i les poblacions de les espècies presents a l'espai

Objectius de conservació: Assolir els objectius de conservació, principal i secundaris, definits a les fitxes corresponents als elements considerats com a Elements Clau

Mesures de conservació de possible aplicació a l'espai (abans d'aplicar-les cal assegurar que siguin necessàries en aquest espai concret ja que han estat definides per a preservar l'element al conjunt de la regió mediterrània)

Gestió preventiva
  - Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica. Myotis capaccinii
  1420
  - Avaluació i regulació, si s'escau, de l’extracció d’aigua per reg i altres usos de les masses d'aigua amb presència actual de l’element per garantir-ne les condicions hídriques adients Aphanius iberus
  - Control de la qualitat de l'aigua a primera línia de costa , així com de l'adequada aportació de sediments. 1170
  8330
  - Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients. 1170
  - L'administració competent considerarà ús incompatible la pesca d'arrossegament en totes les localitats on és present l'hàbitat. 1170
  - Limitació i control de l'extracció d'àrids en àrees amb presència de l'hàbitat. 2270*
  - Manteniment del cabal ecològic dels rius definit al Pla sectorial corresponent, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal. Lutra lutra
  Myotis capaccinii
  - Protecció íntegra de les coves d'alt valor natural i geològic. 8310
  - Regulació de l'extracció d'àrids per la restauració d'altres platges. 2260
  - Regulació de l’extracció de pedra en zones rellevants amb presència d’espècies amenaçades. 1240
  - Regulació del fondeig a la zona i de les actuacions que pot dur a terme l'embarcació durant el fondeig (p. ex. evitar neteja de dipòsits) 1170
Delimitació
  - Protecció del cordó dunar mitjançant senyalització o tancaments perimetrals 2120
  2210
Recuperació d'espècies amenaçades - eliminació de riscos
  - Correció de punts negres d'atropellament de l'espècie Lutra lutra
Recuperació d'espècies amenaçades - reforços poblacionals
  - Foment de la recuperació de poblacions extintes, mitjançant translocacions/reintroducció previ estudi detallat en zones on no hi hagi espècies al·lòctones competidores Aphanius iberus
Control d'espècies exòtiques
  - Control i eradicació d'espècies exòtiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espècie Aphanius iberus
  - Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat. 5410
  2120
  2210
  1240
Gestió de formacions vegetals
  - Conservació de la vegetació aquàtica i riberal heliòfita Aphanius iberus
Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats
  - Manteniment de la dinàmica hidrològica pròpia de l'hàbitat, evitant drenatges o inundacions permanents. 1410
  1420
  - Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients Aphanius iberus
  1410
  - Restauració de zones (o ajudar a la seva recuperació natural) on els processos erosius siguin rellevants. 5410
Restauració d'àrees degradades
  - Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació. 2210
  2270*
  2260
Conservació de llocs d'interès geològic o geomorfològic
  - Fixació i estabilització de les sorres de l'interior de les platges amb plançons d'espècies vegetals locals o altres elements físics. 2120
  2210
  - Manteniment de la dinàmica natural de les perturbacions a primera línia de costa, sobretot en trams amb poca densitat d'infraestructures. 2210
  - Minimització del risc d'erosió. 2120
  2210
  2270*
  2260
Conservació de processos - geològics
  - Regulació i control d'aquelles activitats que puguin generar una alteració del sistema exo-endocàrstic (extracció o alteració del curs d'aigua subterrània, etc.). 8310
Regulació de l'ús públic
  - Avaluació de les repercussions i ordenació, si s'escau, de les activitats i usos recreatius en els trams de riu rellevants per a l'espècie Lutra lutra
  - Ordenació de la freqüentació turística associada a l'ús d'aquest hàbitat (presència d'embarcacions,...). 8330
  - Ordenació de la pràctica del submarinisme en les àrees on és present l'hàbitat. 8330
  1170
  - Ordenació del pas de persones i vehicles motoritzats en les zones on és present l'hàbitat. 1410
  1420
  2270*
  - Ordenació i/o restricció d’accés als llocs d’interès per l’espècie (coves de cria i d’hivernada) Miniopterus schreibersii
  Myotis capaccinii
  - Regulació de l’escalada en zones rellevants de l'hàbitat amb presència d’espècies amenaçades. 1240
  - Regulació de la presència humana a les coves. 8310
Aprofitament sostenible Forestal
  - Control de les estassades de l'estrat arbustiu efectuades en motiu de la prevenció d'incendis per tal d'evitar l'eliminació excessiva del sotabosc i interfereixin amb el procés natural de successió cap a formacions més ben estructurades. 9540
  - Creació de zones forestades més madures, que garanteixin un equilibri entre les diferents classes d'edat, amb grans diàmetres i amb separació vertical de les copes dels arbres amb els estrats inferiors. 9540
  - Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat dels boscos de ribera i a augmentar-ne la seva extensió Lutra lutra
  Myotis capaccinii
  - Gestió mitjançant aclarides selectives de les àrees amb elevada densitat de matollars heliòfils, tant a l'interior com a la perifèria del bosc, per tal de reduir el risc d'incendi. 9540
  - Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar). 9540
  - Programar en el temps les intervencions de gestió i millora forestal per tal que no afectin als processos ecològics de l'ecosistema i a la seva biodiversitati que no coincideixin en el període de màxim risc d'incendis 9540
  - Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de la biodiversitat. 9540
  - Regulació de les estassades excessives que puguiin derivar en la desaparició del sotabosc i malmetre l'hàbitat. 9540
Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola
  - Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat i evitar el tancament excessiu del sotabosc. 9540
  - Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat. 1410
  1420
  - Promoció de l'ús sostenible del regadiu. 1420
  - Ús de la ramaderia extensiva per controlar l'excés de sotabosc. 9540
Aprofitament sostenible Pesquer
  - Ordenació i control de les activitats d'explotació dels recursos pesquers, professionals i recreatives, en zones amb presència de l'hàbitat. 1170
  - Ordenació i millora de les arts de pesca, com hams i xarxes. Caretta caretta
Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres)
  - Establiment de protocols de neteja de platges que excloguin la neteja mecanitzada. 2120
Construcció o adequació d'infraestructures
  - Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie 1410
  1420
  2270*
  2260
  5410
  - Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat. 1240
  2120
Prevenció i lluita contra incendis
  - Foment de les accions de prevenció i extinció de grans incendis forestals. 9540