9150-Fagedes calcícoles xerotermòfiles

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Boscos amb un estrat arbori dens, dominat de manera gairebé absoluta pel faig, i un estrat arbustiu relativament important, on predomina el boix. L’estrat herbaci és molt pobre i la fullaraca abundant. Les espècies que acompanyen el faig són pròpies de les rouredes submediterrànies, amb les quals sovint aquests boscos es troben en contacte, com ara aurons, blades, pi rajolets, grevolers, teixos, trèmols, etc.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació
41.1751 Fagedes calcícoles, xeromesòfiles, de la muntanya mitjana poc plujosa ALP

 

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Distribució
Àmpliament pels territoris olositànic i catalanídic septentrional i localment als Ports, Sant Gerbàs, Montsec i al territori ausosegàrric (la Sauva Negra).
Font: CHC50v1 (2010)
Superfície de l'hàbitat a la regió Mediterrania
Superfície Nombre de Polígons Superfície mitjana dels polígons % respecte el total de la regió Mediterrania % de superfície en Natura 2000 % respecte el total de l'hàbitat a CAT
10825,84 ha
441
24,55+-53,94
0,4
80,15
88,14

Representativitat de l'hàbitat en la regió Mediterrania dels espais LIC
Espai LIC Presència
FND
Element Clau
Superfície/ Localitats
% de l'espai
% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat
R.Mediterrànea
Cat.
Esp.
ES0000018 - Prepirineu Central català segura
438,85 ha
0,77
0,04
0,03
0,01
ES0000022 - Aigüestortes absent
ES5110001 - Massís del Montseny segura
59,95 ha
0,21
0,55
0,49
0,19
ES5110004 - Serra de Catllaràs segura
13,41 ha
0,22
3,89
3,43
1,31
ES5110005 - Sistema transversal Català segura
5333,35 ha
18,67
49,26
43,42
16,62
ES5120001 - Alta Garrotxa-Massís de les Salines segura
1461,37 ha
3,83
13,5
11,9
4,55
ES5120003 - Serra Cavallera segura
190,68 ha
2,99
0,01
0,01
0
ES5120004 - Zona Volcànica de la Garrotxa segura
799,31 ha
5,25
7,38
6,51
2,49
ES5120012 - Les Guilleries absent
ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc segura
81,32 ha
2,37
0,75
0,66
0,25
ES5120021 - Riu Fluvià segura
0,15 ha
0,01
0
0
0
ES5120027 - Rasos de Tubau segura
0 ha
0
0,38
0,33
0,13
ES5130008 - Serra d'Aubenç i Roc de Cogul segura
11,16 ha
0,16
0,1
0,09
0,03
ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs segura
2,16 ha
0,02
2,07
1,82
0,7
ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana segura
23,77 ha
0,07
0,28
0,25
0,1
ES5130024 - La Faiada de Malpàs i Cambatiri segura
76,46 ha
5,97
0,05
0,04
0,02
ES5130029 - Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora segura
55,12 ha
0,63
1,13
0,99
0,38
ES5140011 - Sistema prelitoral meridional segura
81,83 ha
0,16
0,76
0,67
0,25

3. DIAGNOSI

Estat de Conservació
  Classificació Àmbit Font
Normativa Legal
Directiva 92/43 dels Hàbitats No Prioritari Europa CEE (1992)
Bases para la conservación de los HIC de España Sense avaluar Regió Alpina Espanyola VVAA (2009)

Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2013)
CODI Interès de Conservació* Grau d'Amenaça**

* Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de conservació que pot presentar un hàbitat

**Grau d'amença: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amença màxima

41.1751 17 1

Possibles causes d'Amenaça
CODI Impacte o activitat
A04.01 Sobrepastura (ramaderia, especialment de cabrum i altes densitats d’ungulats salvatges i especialment de cérvol).
B01.02 Potenciació d'espècies arbòries més productives amb el conseqüent desplaçament o disminució de l'hàbitat.
B02.02 Tallades forestals inadequades, amb pèrdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.
B02.03 Eliminació del sotabosc
B02.04 Eliminació d'arbres morts o deteriorats
B03 Roturacions. Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).
M01.02 Sequera i disminució de la precipitació - Augment dels períodes de sequera.

Tendència de l'hàbitat

Catalunya
Tendència:
Estable
Període estudiat:
1990-2006
Àmbit:
Catalunya
Font:
Guardiola (2007)
Qualitat de les dades:
Bona
Observacions:
 

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda
Estat conservació favorable :
10826 ha
SECUNDARIS
-
Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables
-
Aconseguir un mínim de 10 peus per hectàrea de diàmetre normal més gran de 50 cm per augmentar el grau de maduresa de la massa forestal
-
Aconseguir que hi hagi >25 m3/ha de fusta morta

Mesures de conservació

Adquisició de drets d'aprofitament
P - Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs, deixant-los en evolució natural.
Gestió d'espècies sobreabundants
- Regulació de la densitat d’ungulats domèstics i/o salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneració de l'hàbitat.
Aprofitament sostenible Forestal
P - Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa
P - Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de la biodiversitat.
- Foment de la presència de fusta morta en peu o a terra i d'arbres vells o decrèpits. La fusta morta a terra és millor a partir de 15 cm de DBH i de 2-3m de llargària. Les estaques en peu més amples de 30-40 cm de DBH i més de 3 m d’alçària.
P - Adequació de les estassades de l'estrat arbustiu a estassades més selectives per tal d'evitar la tala d'espècies endèmiques, protegides o d'interès especial.
P - Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal de la conservació de petits rodals madurs que tendeixin a evolució natural.
P - Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar)
- Foment de models silvícoles que promoguin la diversitat estructural a diferents escales, que garanteixin la regeneració i obrin petites clarianes que simulin pertorbacions naturals.
- Manteniment de rodals amb densitats elevades de cavitats naturals i de pícids potencialment ocupades per espècies de fauna d’interès.
- Regulació de l'activitat forestal en aquelles àrees que presentin unes condicions hidríques més estressants.
Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola
- Ordenació de la càrrega ramadera per minimitzar l’alteració de l’hàbitat, a on es denoti problemes greus de regeneració o afectacions en plantes productores de fruits.
- Manteniment dels punts d’aigua, basses o entollaments temporals presents com a zones importants per a la flora i fauna aquàtica i terrestre, a poder ser amb una secció naturalitzada sense accés pel bestiar.
Investigació i estudis
- Foment i estímul de la investigació ecològica i forestal amb dissenys demostratius i experimentals de gestió forestal sostenible basada amb criteris de conservació, estudis retrospectius (pex dendroecologia) i seguiments a llarg termini.
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus d'Indicador:
Abundància
Font:
0
Indicador:
Percentatge (%) d'arbres >40 dn
Unitats:
Percentatge (%)
Metodologia:
Parcel·les d'estudi
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Abundància
Font:
Olano i Peralta (2009)
Indicador:
Percentatge (%) i densitat de fusta morta
Unitats:
Percentatge (%) i m3/ha
Metodologia:
Transsectes
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Abundància
Font:
Olano i Peralta (2009)
Indicador:
Pressió de pastura
Unitats:
Excrements/100m o fotos /trampes fotogràfiques nit
Metodologia:
Transsectes i trampeig fotogràfic
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Densitat relativa
Font:
Olano i Peralta (2009)
Indicador:
Nre. de captures d'insectes saproxilòfags
Unitats:
Nre individus/trampes nit
Metodologia:
Trampes de captura amb atraients
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Estat
Font:
Olano i Peralta (2009)
Indicador:
Defoliació
Unitats:
Peus afectats/ha
Metodologia:
Transsectes
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Freqüència/Abundància
Font:
Olano i Peralta (2009)
Indicador:
Nre. espècies i % característiques o endèmiques de la comunitat (inventaris florístics)
Unitats:
Nre. Individus/m2 i %
Metodologia:
Parcel·les de seguiment
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Presència
Font:
Olano i Peralta (2009)
Indicador:
Parelles de pícids
Unitats:
Picots/ee
Metodologia:
Estacions d'escolta de 10 minuts
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Superfície
Font:
Olano i Peralta (2009)
Indicador:
Àrea (ha)
Unitats:
ha
Metodologia:
Digitalització
Àmbit:
General
Temporalitat:
Cada 5 - 10 anys
Qualitat de l'indicador:
Molt bona
Observacions: