Chondrostoma toxostoma (Chondrostoma toxostoma)

Madrilla

1. DESCRIPCIÓ DE L'ESPÈCIE

La madrilla és un peix de la família dels ciprínids d'uns 20 cm de llargària. Té el cos allargat, el cap relativament petit i la boca situada a la part inferior. El llavi inferior és gruixut i presenta una làmina còrnea arquejada. Les aletes són llargues, la dorsal té vuit radis ramificats i la anal de vuit a deu. S'alimenta bàsicament d'algues diatomees, arrencant-les tot brostejant la superfície de les pedres. És de costums gregaris i de fons. Típicament reòfila, prefereix trams de corrent, tot i que pot sobreviure en la calma dels rabeigs sempre que pugui remuntar el riu cap als trams alts a l’època de fresa, d’abril a juny. Es reprodueix als 2 o 3 anys.

2. DISTRIBUCIÓ, POBLACIÓ I REPRESENTATIVITAT
Superfície ocupada per l'espècie a la regió Alpina
Superfície / longitud / nº UTM10
% respecte el total de la regió Alpina
% en espais Natura 2000
% respecte el total de Catalunya
19 nº UTM10
25,68
14,73
19 nº UTM10
25,68
14,73

Estima de la població de l'especie
Estima:
 Indeterminada
Any de l'estima:
Àmbit:
Font:
 Doadrio, I. (2001).
Qualitat de les dades:
 Pobra
Observacions:

Distribució
Endèmica de la conca de l'Ebre, d'on s'extén a les Nogueres i al Segre a tot els seus trams. A les últimes dècades s'ha naturalitzat també a la conca del Llobregat i Cardener i podria ser present a la part alta del Llobregat, per sobre el pantà de la Baells (Berguedà).
Font: SBiPA (2011)
Representativitat de l'espècie en la regió Alpina dels espais de Natura 2000
Espai
Presència
FND
Element Clau
Superfície / longitud / nº UTM10
% de l'espai
% respecte el total de la superficie ocupada per l'espècie
 
Regió Alpina
Catalunya
ES0000018 - Prepirineu Central català segura
3 nº UTM10
15,79
2,33
ES0000022 - Aigüestortes probable
4 nº UTM10
21,05
3,1
ES5120022 - Riu Duran segura
1 nº UTM10
5,26
0,78
ES5120026 - Tossa Plana de Lles-Puigpedrós probable
3 nº UTM10
15,79
2,33
ES5130002 - Riu Verneda segura
2 nº UTM10
10,53
1,55
ES5130003 - Alt Pallars segura
3 nº UTM10
15,79
2,33
ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre segura
1 nº UTM10
5,26
0,78
ES5130010 - Serra de Boumort- Collegats segura
3 nº UTM10
15,79
2,33
ES5130011 - Riu de la Llosa probable
1 nº UTM10
5,26
0,78
ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs probable
2 nº UTM10
10,53
1,55
ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana absent
ES5130019 - Estany de Montcortès probable
1 nº UTM10
5,26
0,78
ES5130022 - La Torrassa probable
1 nº UTM10
5,26
0,78
ES5130023 - Beneïdor probable
2 nº UTM10
10,53
1,55
ES5130024 - La Faiada de Malpàs i Cambatiri probable
1 nº UTM10
5,26
0,78
ES5130034 - Riu Garona probable
1 nº UTM10
5,26
0,78
Percentatges calculats respecte les hectàrees, els quilómetres de xarxa fluvial o el nombre de UTM ocupades per l'espècie

3. DIAGNOSI
Estat de conservació
 
Classificació
Àmbit
Font
Normativa Legal
Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya-proposta Vulnerable
Catalunya
DMAH (2009)
Directiva 92/43 dels Hàbitats No prioritari
Europa
CEE (1992)
IUCN Red List of Threatened Species Vulnerable
Mundial
IUCN (2011)

Principals causes d'amenaça
CODI
Impacte o activitat
Font
B
Deteriorament del bosc de ribera.
Doadrio (2001)
F02.03
Pesca esportiva diferent a la pesca amb ham
G02
Instalacions esportives i d'oci
I01
Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals - Peixos al·lòctons i visó americà.
Doadrio (2001)
I03.02
Hibridació amb altres espècies del gènere com passa a França o a la Tordera.
Chenuil et al. (2004)
J02.12
Dics, murs de contenció, platges artificials (general)
Doadrio (2001)
K01.03
Dessecació
Doadrio (2001)
K02.03
Eutrofització (natural)
K04.01
Competència (flora)
L08
Grans riuades.
VVAA (2009)

Tendència de l'espècie
Catalunya
Tendència:
 Disminueix
Periode estudiat:
Qualitat de les dades:
Pobra
Font:
 SBiPA (2012c)
Observacions
 Declivi poblacional segons criteri d’experts.
 
Espanya
Tendència:
 Disminueix
Periode estudiat:
 Pròxims anys
Qualitat de les dades:
Pobra
Font:
 Doadrio (2001)
Observacions
 S'estima una regressió del 20% en la seva àrea de distribució actual i de la qualitat dels seus hàbitats a nivell estatal (Doadrio, 2001).
 
4.CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir la distribució actual coneguda
Estat de conservació favorable:
19 nº UTM10
SECUNDARIS
-
 Assegurar uns nivells poblacionals òptims en les millors zones

Mesures de conservació
Gestió preventiva
- Regulació dels dragatges, canalitzacions o implantació d'activitats extractives que puguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hàbitat de l'espècie
- Avaluació i regulació, si s'escau, de l’extracció d’aigua per reg i altres usos de les masses d'aigua amb presència actual de l’element per garantir-ne les condicions hídriques adients
P - Manteniment del cabal ecològic dels rius, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal
- Control de vessaments de residus tòxics als rius i rieres
Redacció de Plans
- Aprovació i desenvolupament del Pla de Conservació de l'espècie
Control d'espècies exòtiques
- Control i eradicació d'espècies exòtiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espècie
Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats
P - Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients
Restauració d'àrees degradades
- Restauració de les zones d'extraccions d'àrids en lleres o trams fluvials
Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres)
- Establir procediments de concertació amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'ús i els efectes sobre la conservació del patrimoni natural de les mateixes
Construcció o adequació d'infraestructures
P - Construcció d'escales de peixos o altres sistemes per assegurar la continuïtat natural del curs fluvial en preses, canals o altres elements existents, tant en zones amb presència actual com potencial de l’espècie
P - Control de la creació de nous vials i infraestructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie
Inventaris - catàlegs
P - Promoció de nous estudis sobre l’estatus de l’espècie
Investigació i estudis
- Foment de la investigació aplicada a la biologia i la conservació de l'espècie
Seguiment ecològic
P - Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus .Indicador:
 Densitat
Font:
 MARM (2011)
Indicador:
 Densitat mitjana
Unitats:
 Nre. individus/m3 d'aigua
Metodología:
 Pesca elèctrica en 100m de riu
Àmbit:
 Localitat
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions:
 
Tipus .Indicador:
 Superfície
Font:
Indicador:
 Nombre d'UTM ocupades per l'espècie
Unitats:
 nº UTM 10K
Metodología:
 Digitalització
Àmbit:
 General
Temporalitat:
 Cada 5-10 anys
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions:
 És prioritari disposar d'informació cartogràfica de millor qualitat. La definició de superfícies permet automàticament obtenir informació a escala UTM10 (unitat de l'objectiu de conservació)
 
Tipus .Indicador:
 Superfície
Font:
Indicador:
 Nombre d'UTM ocupades per l'espècie
Unitats:
 nº UTM 10K
Metodología:
 Digitalització
Àmbit:
 General
Temporalitat:
 Cada 5-10 anys
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions:
 És prioritari disposar d'informació cartogràfica de millor qualitat. La definició de superfícies permet automàticament obtenir informació a escala UTM10 (unitat de l'objectiu de conservació)