Galemys pyrenaicus (Galemys pyrenaicus)

Almesquera

1. DESCRIPCIÓ DE L'ESPÈCIE

Espècie de talp conegut popularment com almesquera i que és l'únic representant del seu gènere. D'hàbits aquàtics s'identifica perquè a la base de la cua hi té unes glàndules que produeixen una substància semblant al mesc, d'aquí ve el seu nom. El tret més característic d'aquest insectívor és el musell: s'allarga en una mena de trompa mòbil, desproveïda de pèl, a l'extrem de la qual s'obren els orificis nasals. La cua, tant o més llarga que el cos i el cap junts i de secció cilíndrica, es comprimeix lateralment a l'extrem i és recoberta de pèls esparsos. L'almesquera Té els dits units per una membrana que li ajuda a nadar per sota l'aigua, més desenvolupada a les potes posteriors que a les anteriors. El pelatge és molt dens i llustrós. Format per pèls de dues menes: uns de curts de revestiment i uns de llargs que protegeixen l'animal de l'aigua i el fred. La coloració és grisa fosca pel dors, més clara pels flancs i de tons blancs platejats pel ventre. La mida de cap i cos és de 11 - 14 cm i de la cua de 13 - 15,5 cm i el seu pes pot anar de 50 a 80 gr.

2. DISTRIBUCIÓ, POBLACIÓ I REPRESENTATIVITAT
Superfície ocupada per l'espècie a la regió Alpina
Superfície / longitud / nº UTM10
% respecte el total de la regió Alpina
% en espais Natura 2000
% respecte el total de Catalunya
425,51 km
12,19
55,94
2,42
425,51 km
12,19
55,94
2,42

Estima de la població de l'especie
Estima:
 <1000 exemplars
Any de l'estima:
 2011
Àmbit:
 Catalunya
Font:
 SBiPA (2012c)
Qualitat de les dades:
 Pobra
Observacions:
 Uns centenars

Distribució
És un endemisme ibèric que es distribueix a Catalunya per tot el Pirineu central i part de l'oriental, des de les capçaleres de la conca del Ter (Ripollès) a les conques dels rius Ter, Segre, Noguera Pallaresa i Garona (Aymerich et al. 2001).
Font: SBiPA (2011)
Representativitat de l'espècie en la regió Alpina dels espais de Natura 2000
Espai
Presència
FND
Element Clau
Superfície / longitud / nº UTM10
% de l'espai
% respecte el total de la superficie ocupada per l'espècie
 
Regió Alpina
Catalunya
ES0000018 - Prepirineu Central català segura
3,13 km
0,74
0,02
ES0000022 - Aigüestortes segura
35,11 km
8,25
0,2
ES5120002 - Capçaleres del Ter i del Freser segura
9,65 km
2,27
0,05
ES5120003 - Serra Cavallera segura
7,52 km
1,77
0,04
ES5120022 - Riu Duran segura
6,35 km
1,49
0,04
ES5120026 - Tossa Plana de Lles-Puigpedrós segura
3,07 km
0,72
0,02
ES5120028 - Vall del Rigart segura
3,25 km
0,76
0,02
ES5130002 - Riu Verneda segura
3,58 km
0,84
0,02
ES5130003 - Alt Pallars segura
113,8 km
26,74
0,65
ES5130004 - Baish Aran segura
19,16 km
4,5
0,11
ES5130005 - Era Artiga de Lin - Eth Portillon segura
6,25 km
1,47
0,04
ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre segura
0,04 km
0,01
0
ES5130011 - Riu de la Llosa segura
9,68 km
2,27
0,05
ES5130022 - La Torrassa absent
ES5130034 - Riu Garona segura
17,45 km
4,1
0,1
Percentatges calculats respecte les hectàrees, els quilómetres de xarxa fluvial o el nombre de UTM ocupades per l'espècie

3. DIAGNOSI
Estat de conservació
 
Classificació
Àmbit
Font
Normativa Legal
Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya-proposta Vulnerable
Catalunya
DMAH (2009)
R.D.139/2011 Vulnerable
Espanya
MARM (2011)
Directiva 92/43 dels Hàbitats No prioritari
Europa
CEE (1992)
IUCN Red List of Threatened Species Vulnerable
Mundial
IUCN (2011)

Principals causes d'amenaça
CODI
Impacte o activitat
Font
C01.01
Extracció d'arena i grava - Alteració del llit del riu.
Vigo et al. (2008)
F02.03
Introducció de peixos depredadors de macroinvertebrats.
VVAA (2009)
G01.01
Navegació, ràfting i turisme estival en general.
I01
Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals - En especial del visó americà.
VVAA (2009)
J02.05
Fragmentació per mitjà de noves preses o infraestructures hidràuliques, esculleres artificials, canalitzacions, etc., que afecten a la seva ecologia i dinàmica poblacional.
Palomo et al. (2007)
J02.06
Captacions, drenatges, dessecacions, sobreexplotació del freàtic, desviaments de cursos o canvis en el terreny.
Palomo et al. (2007)
K02.03
Eutrofització (natural) - Degut a la intensificació de les pràctiques agràries i ramaderes.
VVAA (2009)
L
Processos estocàstics que poden afectar a poblacions petites de l'espècie.
Palomo et al. (2007)
L08
Grans riuades.
VVAA (2009)

Tendència de l'espècie
Catalunya
Tendència:
 Estable
Periode estudiat:
Qualitat de les dades:
Pobra
Font:
 SBiPA (2012c)
Observacions
 Estable i com a molt a disminuir lentament. Fràgil, només es troba a rius de muntanya, amb certes característiquesadients: qualitat de l'aigua i vegetació. Aïllament de les poblacions al fons de les valls.
 
Espanya
Tendència:
 Disminueix
Periode estudiat:
 Últims anys
Qualitat de les dades:
Bona
Font:
 Palomo et al. (2007)
Observacions
 A nivell estatal s'estima una pèrdua del 30% de la població en els últims anys.
 
4.CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Augmentar un 5% la distribució actual coneguda
Estat de conservació favorable:
447 km
SECUNDARIS
-
 Assegurar uns nivells poblacionals òptims en els principals nuclis de població
-
 Assegurar la connectivitat entre poblacions aïllades

Mesures de conservació
Gestió preventiva
- Avaluació i regulació, si s'escau, de l’extracció d’aigua per reg i altres usos de les masses d'aigua amb presència actual de l’element per garantir-ne les condicions hídriques adients
P - Manteniment del cabal ecològic dels rius, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal
- Regulació dels dragatges, canalitzacions o implantació d'activitats extractives que puguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hàbitat de l'espècie
Redacció de Plans
- Aprovació i desenvolupament del Pla de Conservació de l'espècie
Control d'espècies exòtiques
- Control de les poblacions de visó americà en les zones amb presència rellevant de l'espècie
Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats
P - Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients
Regulació de l'ús públic
- Avaluació de les repercussions i regulació, si s'escau, de les activitats i usos recreatius en els trams de riu rellevants per a l'espècie
Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres
- Foment de la disminució de l’ús de productes fitosanitaris a les àrees amb presència de l’espècie
Aprofitament sostenible Forestal
P - Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat dels boscos de ribera i a augmentar-ne la seva extensió
Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres)
- Establir procediments de concertació amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'ús i els efectes sobre la conservació del patrimoni natural de les mateixes
Construcció o adequació d'infraestructures
P - Construcció d'escales de peixos o altres sistemes per assegurar la continuïtat natural del curs fluvial en preses, canals o altres elements existents, tant en zones amb presència actual com potencial de l’espècie
P - Control de la creació de nous vials i infraestructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie
Inventaris - catàlegs
P - Promoció de nous estudis sobre l’estatus de l’espècie
Investigació i estudis
- Foment de la investigació aplicada a la biologia i la conservació de l'espècie
P - Realització d'un estudi de viabilitat sobre trasl•locació d'exemplars entre conques fluvials i la cria en captivitat de l'espècie
Seguiment ecològic
P - Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus .Indicador:
 Abundància
Font:
 MARM (2007)
Indicador:
 Nre de captures
Unitats:
 Nre individus/trampes nit
Metodología:
 Trampeig en viu
Àmbit:
 Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
 Mitja
Observacions:
 
Tipus .Indicador:
 Abundància
Font:
 Aymerich et al. (2001)
Indicador:
 Nre de rastres
Unitats:
 Nre excrements/km
Metodología:
 Transsectes
Àmbit:
 ENP
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions:
 
Tipus .Indicador:
 Superfície
Font:
Indicador:
 Quilòmetres de riu on l'espècie és present
Unitats:
 km
Metodología:
 Digitalització
Àmbit:
 General
Temporalitat:
 Cada 5-10 anys
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions: