Graellsia isabelae (Graellsia isabelae)

1. DESCRIPCIÓ DE L'ESPÈCIE

La graèllsia és una magnífic lepidòpter nocturn de la família dels satúrnids; sens dubte un dels lepidòpters més bells que es poden contemplar. L'eruga s'alimenta de fulles de pi roig (Pinus sylvestris) i de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii) i potser també de pi negre (Pinus uncinata) a comarques pirinenques. L'adult vola a la primavera. Amb les ales esteses mesura entre 8 i 9 cm; és per tant també una de les papallones més grosses a Europa. El seu cos és gros i pilós, de color marró. Les ales són d'un verd blavís, ribetejades i venades de bru vermellós i amb un magnífic ocel a cadascuna d'elles. Les ales posteriors s'allarguen en una cua capriciosa, més llarga als mascles que a les femelles. També es distingeixen els mascles –com el que mostra la foto- per les antenes plomoses per detectar les feromones d'atracció sexual emeses per les femelles, ni que es trobin a una concentració a l'aire baixíssima, homeopàtica. En canvi, les femelles tenen antenes simples.

2. DISTRIBUCIÓ, POBLACIÓ I REPRESENTATIVITAT
Superfície ocupada per l'espècie a la regió Alpina
Superfície / longitud / nº UTM10
% respecte el total de la regió Alpina
% en espais Natura 2000
% respecte el total de Catalunya
89337,56 ha
17,17
40,14
23,05
89337,56 ha
17,17
40,14
23,05

Estima de la població de l'especie
Estima:
 Indeterminada
Any de l'estima:
Àmbit:
Font:
 Romo et al. (2010c)
Qualitat de les dades:
 Pobra
Observacions:
 Localitats a la regió alpina catalana: 15.

Distribució
L'àrea de distribució de la graèlsia és molt menor que la dels seus hàbitats (pi roig i la pinassa) i és constituïda per taques discontínues. Comprèn el vessant sud dels Pirineus, àmpliament els Prepirineus i bona part de Catalunya. Es troba també a la serra de Guadarrama, al sistema Central, on va ser descoberta; diferents serres del sistema Ibèric i, finalment manté dues poblacions reduïdes en territori francès, a les muntanyes del Jura i dels Alps Occidentals.
Font: CARTOBIO (2011)
Representativitat de l'espècie en la regió Alpina dels espais de Natura 2000
Espai
Presència
FND
Element Clau
Superfície / longitud / nº UTM10
% de l'espai
% respecte el total de la superficie ocupada per l'espècie
 
Regió Alpina
Catalunya
ES0000018 - Prepirineu Central català segura
22870,74 ha
38,52
25,52
5,85
ES0000022 - Aigüestortes segura
1131,17 ha
1,63
1,06
0,24
ES5110004 - Serra de Catllaràs segura
321,48 ha
5,04
0,36
0,08
ES5120002 - Capçaleres del Ter i del Freser segura
1043,16 ha
8,33
1,21
0,28
ES5120003 - Serra Cavallera segura
1100,05 ha
17,06
1,26
0,29
ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter probable
51,19 ha
12,49
0,06
0,01
ES5120024 - Montgrony probable
2115,71 ha
49,82
2,2
0,5
ES5120026 - Tossa Plana de Lles-Puigpedrós segura
27,45 ha
0,21
0,03
0,01
ES5120027 - Rasos de Tubau probable
296,65 ha
46,03
0,34
0,08
ES5120028 - Vall del Rigart probable
171,38 ha
77,11
0,19
0,04
ES5130003 - Alt Pallars segura
1545,09 ha
1,89
1,7
0,39
ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre probable
0,91 ha
0,42
0
0
ES5130010 - Serra de Boumort- Collegats segura
3230,31 ha
16,58
3,54
0,81
ES5130011 - Riu de la Llosa probable
1,49 ha
1,77
0
0
ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana probable
719,39 ha
2,22
0,84
0,19
ES5130026 - Serra de Prada-Castellàs probable
5,88 ha
0,16
0,01
0
ES5130029 - Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora probable
1210,39 ha
13,94
1,41
0,32
ES5130034 - Riu Garona probable
19,96 ha
9,4
0,02
0,01
Percentatges calculats respecte les hectàrees, els quilómetres de xarxa fluvial o el nombre de UTM ocupades per l'espècie

3. DIAGNOSI
Estat de conservació
 
Classificació
Àmbit
Font
Normativa Legal
Directiva 92/43 dels Hàbitats No prioritari
Europa
CEE (1992)
IUCN Red List of Threatened Species Dades insuficients
Mundial
IUCN (2011)

Principals causes d'amenaça
CODI
Impacte o activitat
Font
B02.01
Reforestacions inadequades que comporten la pèrdua de l'hàbitat.
Romo et al. (2010c)
B02.03
Eliminació del sotabosc - Destrucció dels microhàbitats de l'espècie.
Romo et al. (2010c)
B03
Aprofitament forestal sense repoblació o regeneració natural, reducció de la superfície forestal - Pèrdua d'hàbitat.
Romo et al. (2010c)
H06.02
Contaminació lumínica.
Romo et al. (2010c)

Tendència de l'espècie
Espanya
Tendència:
 Desconeguda
Periode estudiat:
Qualitat de les dades:
Bona
Font:
 Romo et al. (2010c)
Observacions
 
4.CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir com a mínim la distribució actual coneguda
Estat de conservació favorable:
89338 ha
SECUNDARIS
-
 Assegurar de mantenir una estructura i dinàmica de l'hàbitat adequada per l'espècie

Mesures de conservació
Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres
P - Regulació de l'ús de plaguicides, en especial l'aplicació de tractaments per al control de plagues per a pins (principalment processionaria), en zones importants de l'espècie potenciant els tractaments dels pins amb Bacillus thuringiensis a la tardor
Aprofitament sostenible Forestal
- Manteniment de les masses de Pinus sylvestris i Pinus nigra en les principals àrees de distribució de l'espècie
Inventaris - catàlegs
- Promoció de nous estudis sobre l’estatus de l’espècie
Investigació i estudis
- Foment de l’investigació per trobar noves mesures de lluita biològica contra la processionària del pi que no afectin a l'espècie
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus .Indicador:
 Abundància
Font:
 Romo et al. (2010c)
Indicador:
 Nre de captures/trampes
Unitats:
 Nre individus/nit
Metodología:
 Trampeig d'intercepció de vol amb atraients
Àmbit:
 Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
 Mitja
Observacions:
 
Tipus .Indicador:
 Superfície
Font:
Indicador:
 Àrea (ha)
Unitats:
 ha
Metodología:
 Digitalització
Àmbit:
 General
Temporalitat:
 Cada 5-10 anys
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions: