Lutra lutra (Lutra lutra)

Ll├║driga

1. DESCRIPCIÓ DE L'ESPÈCIE

Mustèlid de cos allargat amb pelatge marronós, extremitats relativament curtes i dits units per una membrana interdigital. Presenta un marcat dimorfisme sexual, essent els mascles força més grans i pesats que les femelles. Pot viure en tot tipus d’ambients aquàtics continentals (rius, llacs, embassaments, etc.) ben conservats. El seu rang altitudinal és molt ampli, des de zones situades a nivell del mar fins a 1.700-1.800 m i esporàdicament en alçades superiors. La seva alimentació es basa quasi exclusivament amb preses d’hàbitats aquàtics o semiaquàtics com ara peixos, crancs, granotes, etc. A Catalunya, durant mitjans dels anys 80 va presentar els mínims històrics de distribució, moment a partir del qual va començar un procés lent de recuperació que l'ha permès recolonitzar gran part de les conques fluvials catalanes.

2. DISTRIBUCIÓ, POBLACIÓ I REPRESENTATIVITAT
Superfície ocupada per l'espècie a la regió Alpina
Superfície / longitud / nº UTM10
% respecte el total de la regió Alpina
% en espais Natura 2000
% respecte el total de Catalunya
1181,81 km
33,87
6,09
25,54
1181,81 km
33,87
6,09
25,54

Estima de la població de l'especie
Estima:
<1000 adults
Any de l'estima:
2011
Àmbit:
Catalunya
Font:
SBiPA (2012c)
Qualitat de les dades:
Pobra
Observacions:
Uns centenars d'adults.

Distribució
Es troba a totes les conques fluvials importants de Catalunya. Després de la rarefacció que va patir l'espècie cap els anys 1970-1980, arribant a desaparèixer de molts sectors pirinencs, en la última dècada s'ha observat una ràpida recuperació gràcies als esforços destinats a la seva conservació. Actualment és present a tota la seva àrea natural de distribució a la regió alpina. En el mapa es grafien els trams principals dels rius on és present l'espècie.
Font: SBiPA (2011)
Representativitat de l'espècie en la regió Alpina dels espais de Natura 2000
Espai
Presència
FND
Element Clau
Superfície / longitud / nº UTM10
% de l'espai
% respecte el total de la superficie ocupada per l'espècie
 
Regió Alpina
Catalunya
ES0000018 - Prepirineu Central català segura
11,84 km
3,27
0,97
ES0000022 - Aigüestortes segura
1,51 km
5,57
1,98
ES5120002 - Capçaleres del Ter i del Freser segura
3,44
0,22
ES5120003 - Serra Cavallera segura
0 km
1,64
0,04
ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter segura
13,55 km
26,12
0,25
ES5120022 - Riu Duran segura
76,98
0,18
ES5120026 - Tossa Plana de Lles-Puigpedrós segura
5,33
0,31
ES5120028 - Vall del Rigart segura
81,61
0,29
ES5130002 - Riu Verneda absent
ES5130003 - Alt Pallars segura
2,9 km
9,33
3,83
ES5130004 - Baish Aran segura
3,87
0,26
ES5130005 - Era Artiga de Lin - Eth Portillon segura
3,41
0,15
ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre segura
8,96 km
51,47
0,29
ES5130010 - Serra de Boumort- Collegats segura
13,48 km
1,8
0,18
ES5130011 - Riu de la Llosa segura
79,53
0,33
ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs absent
ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana absent
ES5130019 - Estany de Montcortès segura
0,51 km
104,46
0,03
ES5130022 - La Torrassa segura
39,37
0,05
ES5130024 - La Faiada de Malpàs i Cambatiri absent
ES5130026 - Serra de Prada-Castellàs segura
8,65 km
7,58
0,18
ES5130029 - Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora segura
10,6 km
1,49
0,06
ES5130034 - Riu Garona segura
92,31
0,66
Percentatges calculats respecte les hectàrees, els quilómetres de xarxa fluvial o el nombre de UTM ocupades per l'espècie

3. DIAGNOSI
Estat de conservació
 
Classificació
Àmbit
Font
Normativa Legal
Pla de Conservació
Catalunya
DMA (2002)
Directiva 92/43 dels Hàbitats No prioritari
Europa
CEE (1992)
IUCN Red List of Threatened Species Gairebé Amenaçada
Mundial
IUCN (2011)

Principals causes d'amenaça
CODI
Impacte o activitat
Font
C01.01
Extracció d'arena i grava - Alteració del llit del riu.
F02.03
Pesca esportiva diferent a la pesca amb ham - A través de la introducció de peixos depredadors i crancs.
VVAA (2009)
G01.01
Navegació, ràfting i turisme estival en general.
H01
Augment de substàncies tòxiques (contaminació química) per abocaments tòxics a l’aigua que fan modificar la supervivència dels macroinvertebrats.
Palomo et al. (2007)
J02.05
Fragmentació per mitjà de noves preses o infraestructures hidràuliques, esculleres artificials, canalitzacions, etc., que afecten a la seva ecologia i dinàmica poblacional.
Palomo et al. (2007)
J02.06
Captacions, drenatges, dessecacions, sobreexplotació del freàtic, desviaments de cursos o canvis en el terreny.
Palomo et al. (2007)
J02.10
Gestió de la vegetació aquàtica o riberenca amb el propòsit de drenatge - Destrucció dels microhàbitats de l’espècie alterant l’estructura dels marges fluvials i de la projecció d’ombra sobre el riu.
Palomo et al. (2007)
K02.03
Eutrofització (natural) - Degut a la intensificació de les pràctiques agràries i ramaderes.
VVAA (2009)
K03.01
Competència (fauna) - Disminució de les poblacions de peixos de les quals s'alimenta.
Palomo et al. (2007)
L08
Grans riuades.
VVAA (2009)

Tendència de l'espècie
Catalunya
Tendència:
Augmenta
Periode estudiat:
Qualitat de les dades:
Pobra
Font:
SBiPA (2012c)
Observacions
Es troba a totes les conques importants de Catalunya.
 
4.CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir com a mínim la distribució actual coneguda
Estat de conservació favorable:
1182 km
SECUNDARIS
-
Assegurar de mantenir una estructura i dinàmica de l'hàbitat adequada per l'espècie
-
Assegurar uns nivells poblacionals òptims de les seves preses en les millors zones

Mesures de conservació
Gestió preventiva
- Regulació dels dragatges, canalitzacions o implantació d'activitats extractives que puguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hàbitat de l'espècie
P - Manteniment del cabal ecològic dels rius, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal
Recuperació d'espècies amenaçades - eliminació de riscos
P - Correció de punts negres d'atropellament de l'espècie
Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats
- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients
Regulació de l'ús públic
P - Avaluació de les repercussions i regulació, si s'escau, de les activitats i usos recreatius en els trams de riu rellevants per a l'espècie
Aprofitament sostenible Forestal
P - Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat dels boscos de ribera i a augmentar-ne la seva extensió
Aprofitament sostenible Pesquer
- Regulació de l'activitat piscícola de manera que afavoreixin les poblacions de l'espècie
Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres)
- Establir procediments de concertació amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'ús i els efectes sobre la conservació del patrimoni natural de les mateixes
Construcció o adequació d'infraestructures
- Control de la creació de nous vials i infraestructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus .Indicador:
Abundància
Font:
Indicador:
Nre. individus/transsecte
Unitats:
Nre. D'adults vistos cens
Metodología:
Censos crepusculars
Àmbit:
Comarca
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus .Indicador:
Abundància
Font:
MARM (2011)
Indicador:
Nre. de rastres
Unitats:
Nre excrements/km
Metodología:
Transsectes en 500 m de riu
Àmbit:
Localitat
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
 
Tipus .Indicador:
Superfície
Font:
Indicador:
Quilòmetres de riu on l'espècie és present
Unitats:
km
Metodología:
Digitalització
Àmbit:
General
Temporalitat:
Cada 5-10 anys
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions: