5210-Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arborescents, no dunars

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Matollars o bosquines irregulars, relativament alts (1-2 m), en què abunda el càdec o la savina, sovint en forma de individus arborescents, acompanyat d’altres arbusts xeròfils mediterranis i d’algun arbret (pins, alzines o carrasques). Entremig, a les petites clarianes, hi ha mates, herbes i roca al descobert. Moltes de les plantes de l'hàbitat són de fulla estreta, fins i tot acicular, i més o menys endurida, en consonància amb la sequedat ambiental de l’hàbitat a l’estiu i la poca reserva d’aigua edàfica de què disposa i, sovint, a temperatures molt contrastades.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon l'associació
32.1312 Cadequers (màquies o garrigues amb abundància de Juniperus oxycedrus arborescent) de les costes rocoses del litoral MED
32.1321 Savinoses (màquies o garrigues amb abundància de Juniperus phoenicea subsp. phoenicea arborescent) calcícoles, de les contrades mediterrànies no litorals ALP
32.1322 Savinoses (màquies o garrigues amb abundància de Juniperus phoenicea subsp. eumediterranea arborescent) de les costes rocoses del litoral MED
32.1311 Cadequers (màquies o garrigues amb abundància de Juniperus oxycedrus arborescent) no litorals ALP

Hàbitats de la Cartografia d'Hàbitats de Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. (2006))
32d Cadequers (màquies o garrigues amb Juniperus oxycedrus arborescent) no litorals
32e Cadequers (màquies o garrigues amb Juniperus oxycedrus arborescent) de les costes rocoses del litoral
32f Savinoses (màquies o garrigues amb Juniperus phoenicea subsp. phoenicea arborescent) calcícoles, de les contrades mediterrànies no litorals
32g Savinoses (màquies o garrigues amb Juniperus phoenicea subsp. eumediterranea arborescent) de les costes rocoses del litoral

 

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Distribució
Localitzats principalment als solells de les serres pedregoses de la muntanya mitjana del Prepirineu (Vall de Lord al Solsonès, Boumort i Isona a l' Alt Urgell i al Pallars Jussà). També es desenvolupa a les vessants pirinenques de la Ribera de la Vallferrera (Alins i Burg) i de la Ribera de Cardós, de Llavorsí fins a Escaló (Pallars Sobirà).
Font: CHC50v1 (2010)
Superfície de l'hàbitat a la regió Alpina
Superfície Nombre de Polígons Superfície mitjana dels polígons % respecte el total de la regió Alpina % de superfície en Natura 2000 % respecte el total del HIC a Catalunya
779,14 ha
74
10,53+-21,77
0,15
11,65
11,52

Representativitat de l'hàbitat en cadascun dels espais de la regió Alpina
Espai Presència
FND
Element Clau
Superfície
% de l'espai
% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat
R.Alpina
Cat.
Esp.
ES0000018 - Prepirineu Central català segura
1,08 ha
0
0,14
0,02
0,32
ES5130003 - Alt Pallars segura
23,77 ha
0,03
3,05
0,35
6,94
ES5130010 - Serra de Boumort- Collegats segura
65,93 ha
0,36
8,46
0,97
19,25
ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs absent
ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana absent
ES5130026 - Serra de Prada-Castellàs segura
0,01 ha
0
0
0
0

3. DIAGNOSI

Estat de Conservació
  Classificació Àmbit Font
Normativa Legal
Directiva 92/43 dels Hàbitats No Prioritari Europa CEE (1992)
Bases para la conservación de los HIC de España Dolenta Regió Alpina Espanyola VVAA (2009)

Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2008)
CODI Interès de Conservació* Grau d'Amenaça**

* Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de conservació que pot presentar un hàbitat

**Grau d'amença: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amença màxima

32.1311 11 1
32.1312 18 4
32.1321 12 1
32.1322 18 4

Principals causes d'Amenaça
CODI Impacte o activitat
B02.01 La recuperació espontània dels boscos tendirà a fer-lo retrocedir, tot i que aquesta dinàmica és molt lenta.
D01 Ampliació o construcció de noves vies de comunicació.
L09 Molt sensible als incendis, ja que el ginebre té un creixement lent i no es regenera amb facilitat.
M02 Canvis en les condicions biòtiques - Augment de la competència per nutrients i aigua amb espècies veïnes que augmentaran el seu límit altitudinal de distribució.

Tendència de l'hàbitat

Catalunya
Tendència:
 Estable
Període estudiat:
 1990-2006
Font:
 Guardiola (2007)
Qualitat de les dades:
 Bona
Observacions:
 
Espanya
Tendència:
 Estable
Període estudiat:
 2002-2007
Font:
 VVAA (2009)
Qualitat de les dades:
 Mitjana
Observacions:
 

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir com a mínim la superfície actual
Estat conservació favorable :
 779 ha
SECUNDARIS
-
 Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables
-
 Mantenir la cobertura arbustiva a uns nivells favorables per la conservació de l'hàbitat

Mesures de conservació

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats
- Establiment de mecanismes per evitar l'aforestació
Construcció o adequació d'infraestructures
- Control de la creació de nous vials i infraestructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie
Seguiment ecològic
- Seguiment del grau de regeneració i fertilitat de les comunitats per detectar possibles canvis deguts al canvi climàtic.
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus d'Indicador:
 Abundància
Font:
 Montesinos i García (2009)
Indicador:
Abundància de plàntules, flors i fruits
Unitats:
 nre flors i fruits/km
Metodologia:
 Transsecte 1000x10 m
Àmbit:
 Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
 Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
 Superfície
Font:
 Montesinos i García (2009)
Indicador:
Àrea (ha)
Unitats:
 ha
Metodologia:
 Digitalització
Àmbit:
 General
Temporalitat:
 Cada 5 - 10 anys
Qualitat de l'indicador:
 Molt bona
Observacions: