8130-Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Tarteres de pedres calcàries o silícies, força diverses pel que fa a la mida dels rocs, a la terra acumulada i al poblament vegetal que les colonitza. S’inclouen aquí des dels terregallers de pedra menuda, poblats per Stipa calamagrostis, fins a les pedrusques de blocs relativament grossos, colonitzades per Gymnocarpium robertianum o Nepeta nepetella. En general, el poblament herbaci és dispers i té un recobriment baix. Hi són freqüents les gramínies que fan tofes grosses i altres herbes vivaces vigoroses.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon l'associació
61.311 Pedrusques calcàries, amb Stipa calamagrostis, Rumex scutatus... de l'estatge montà poc plujós ALP
61.32 Pedrusques de la baixa muntanya mediterrània, catalano-occitanes ALP
61.331* Pedrusques silícies, amb Poa cenisia, Carduus carlinoides... càlides i seques, de l'estatge alpí inferior (i del subalpí) ALP
61.332* Tarteres silícies, amb herba blanca (Senecio leucophyllus), julivert d'isard (Xatardia scabra)... fredes, de l'estatge alpí ALP
61.341 Pedrusques i clapers calcaris o esquistosos, amb Iberis spathulata, Viola diversifolia... de l'estatge alpí ALP
61.342 Tarteres calcàries, amb Crepis pygmaea, de vessants rostos de l'alta muntanya ALP
61.343 Clapers calcaris amb Androsace ciliata, Saxifraga oppositifolia... de l'estatge alpí dels Pirineus centrals ALP
61.344 Pedrusques i clapers calcaris, amb Saxifraga praetermissa... d'indrets llargament innivats de l'alta muntanya ALP
61.345 Tarteres calcàries, amb julivert d'isard (Xatardia scabra) o Cirsium glabrum... poc mòbils, de l'estatge subalpí ALP
61.371* Caos de blocs silicis, colonitzats per falgueres, de l'alta muntanya ALP

Hàbitats de la Cartografia d'Hàbitats de Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. (2006))
61b Pedrusques calcàries, generalment amb Stipa calamagrostis, de l'estatge montà poc plujós
61c Pedrusques de la baixa muntanya mediterrània, catalano-occitanes

 

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Distribució
Representades a la major part dels estatges superiors de les muntanyes del Pirineu i del Prepirineu, del Ripollès a l'Alta Ribagorça amb excepció de l'alta Cerdanya i del nord de la Vall d'Aran.
Font: CHC50v1 (2010)
Superfície de l'hàbitat a la regió Alpina
Superfície Nombre de Polígons Superfície mitjana dels polígons % respecte el total de la regió Alpina % de superfície en Natura 2000 % respecte el total del HIC a Catalunya
13333,23 ha
994
13,41+-22,27
2,56
82,55
88,69

Representativitat de l'hàbitat en cadascun dels espais de la regió Alpina
Espai Presència
FND
Element Clau
Superfície
% de l'espai
% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat
R.Alpina
Cat.
Esp.
ES0000018 - Prepirineu Central català segura
1782,54 ha
3,12
13,37
11,86
9,8
ES0000022 - Aigüestortes segura
6648,52 ha
11,87
49,86
44,23
36,54
ES5120002 - Capçaleres del Ter i del Freser segura
926,9 ha
7,41
6,95
6,17
5,09
ES5120003 - Serra Cavallera absent
ES5130003 - Alt Pallars segura
1304,54 ha
1,69
9,78
8,68
7,17
ES5130004 - Baish Aran absent
ES5130005 - Era Artiga de Lin - Eth Portillon segura
250,38 ha
3,64
1,88
1,67
1,38
ES5130010 - Serra de Boumort- Collegats segura
79,89 ha
0,43
0,6
0,53
0,44
ES5130011 - Riu de la Llosa absent
ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana absent
ES5130026 - Serra de Prada-Castellàs segura
13,3 ha
0,36
0,1
0,09
0,07

3. DIAGNOSI

Estat de Conservació
  Classificació Àmbit Font
Normativa Legal
Manual dels Hàbitats de Catalunya Preocupació menor Catalunya Vigo et al. (2008)
Bases para la conservación de los HIC de España Desconegut Espanya (regió alpina) VVAA (2009)
Directiva 92/43 dels Hàbitats No Prioritari Europa CEE (1992)

Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2008)
CODI Interès de Conservació* Grau d'Amenaça**

* Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de conservació que pot presentar un hàbitat

**Grau d'amença: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amença màxima

61.311 16 1
61.32 16 1
61.331* 16 1
61.332* 18 4
61.341 16 1
61.342 15 1
61.343 19 4
61.344 20 4
61.345 19 1
61.371* 13 1

Principals causes d'Amenaça
CODI Impacte o activitat
A04 Pasturatge - Pasturatge
C01.01 Extracció d'arena i grava
G01.04.01 Intensificació del turisme de muntanya.
G05.01 Trepig, sobrefreqüentació - Pas freqüent de ramats domèstics, salvatges o de persones.
K01.01 Erosió - No hi ha un sòl ben estructurat degut a la inestabilitat del conjunt.

Tendència de l'hàbitat

Catalunya
Tendència:
Estable
Període estudiat:
1990-2006
Font:
Guardiola (2007)
Qualitat de les dades:
Bona
Observacions:
 

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir la superfície actual
Estat conservació favorable :
13333 ha
SECUNDARIS
-
Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació

Mesures de Conservació a aplicar prioritàriament en els espais on hi ha els hàbitats CORINE més amenaçats
CODI Nom del LIC
ES0000018 Prepirineu Central català
ES0000022 Aigüestortes
ES5120002 Capçaleres del Ter i del Freser
ES5130003 Alt Pallars
ES5130005 Era Artiga de Lin - Eth Portillon

Regulació de l'ús públic
P - Ordenació i regulació dels usos turístics que puguin afectar l'hàbitat (equipaments, senders, etc.)
Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola
P - Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat
Cartografia temàtica
- Realització d'inventaris i cartografia sobre la dinàmica geomorfològica i morfodinàmica de les tarteres i els moviments de les roques.
Investigació i estudis
- Identificació, caracterització i avaluació de l'estat de conservació de l'hàbitat per detectar àrees amb condicions precàries i fer una correcta gestió del mateix.
Seguiment ecològic
- Seguiment dels nivells d'erosió de l'hàbitat a causa de la freqüentació humana.
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus d'Indicador:
Freqüència/Abundància
Font:
Fornós et al. (2009)
Indicador:
Nre. espècies i % característiques o endèmiques de la comunitat (inventaris florístics)
Unitats:
Nre. Individus/m2 i %
Metodologia:
Parcel·les de seguiment
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Superfície
Font:
Fornós et al. (2009)
Indicador:
Àrea (ha)
Unitats:
ha
Metodologia:
Digitalització
Àmbit:
General
Temporalitat:
Cada 5 - 10 anys
Qualitat de l'indicador:
Molt bona
Observacions: