9240-Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis) |
1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT
Boscos dominats pel roure valencià, pel roure africà o per algun dels híbrids que hi estan emparentats. Tenen el fullatge poc dens, de manera que l’estrat arbustiu és important, constituït sobretot per plantes adaptades a viure a mitja ombra. Al sotabosc s’hi fan un bon nombre d’espècies mediterrànies. Hi dominen les espècies nemorals, medioeuropees o submediterrànies, en bona part acidòfiles, però també n’hi ha un bon nombre de mediterrànies. |
 |
Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats
| Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon l'associació | ||
| 41.7713 | Boscos de roure valencià (Quercus faginea o híbrids), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (i de terra baixa) | MED |
| 41.774 | Boscos de roure africà (Quercus canariensis), dels territoris catalanídic septentrional i olositànic | MED |
| Hàbitats de la Cartografia d'Hàbitats de Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. (2006)) | |
| 41n | Rouredes de roure valencià (Quercus faginea o híbrids), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (i de terra baixa) |
| 41o | Rouredes de roure africà (Quercus canariensis), dels territoris catalanídic septentrional i olositànic |
2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT
| Distribució |
| Ocupa petites superfícies de l'estatge submontà a Moncortés (Pallars Sobirà), a la vall de Sant Joan i Carreu (Alt Urgell) i a les planes d'Abella de la Conca (Pallars Jussà). |
 |
|
Font: CHC50v1 (2010) |
| Superfície de l'hàbitat a la regió Alpina | |||||
| Superfície | Nombre de Polígons | Superfície mitjana dels polígons | % respecte el total de la regió Alpina | % de superfície en Natura 2000 | % respecte el total del HIC a Catalunya |
160,02 ha |
13 |
12,31+-17,39 |
0,03 |
5,01 |
0,69 |
| Representativitat de l'hàbitat en cadascun dels espais de la regió Alpina | ||||||||
| Espai | Presència | FND |
Element Clau |
Superfície |
% de l'espai |
% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat |
||
R.Alpina |
Cat. |
Esp. |
||||||
| ES0000018 - Prepirineu Central català | absent |  |
 |
|||||
| ES5130003 - Alt Pallars | absent | |
|
|||||
| ES5130010 - Serra de Boumort- Collegats | segura | |
|
8,02 ha |
0,04 |
5,01
|
0,03 |
|
| ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs | absent | |
|
|||||
| ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana | absent | |
|
|||||
3. DIAGNOSI
| Estat de Conservació | ||||
| Classificació | Àmbit | Font | Normativa Legal |
|
| Directiva 92/43 dels Hàbitats | No Prioritari | Europa | CEE (1992) | |
| Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2008) | |||
| CODI | Interès de Conservació* | Grau d'Amenaça** | * Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de conservació que pot presentar un hàbitat **Grau d'amença: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amença màxima |
| 41.7713 | 18 | 1 | |
| 41.774 | 20 | 4 | |
| Principals causes d'Amenaça | |
| CODI | Impacte o activitat |
| A | Agricultura - Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures, camins, infraestructures, etc.). |
| A04 | Pasturatge - Limitant la regeneració natural. |
| B | Maximització de la funció productiva en detriment d'altres funcions ecològiques importants. |
| B01 | Plantacions d'espècies de creixement més ràpid com Pinus pinaster, P. radiata o P. sylvestris. o espècies productives com el castanyer. |
| B02.03 | Eliminació del sotabosc - Pèrdua d'heterogenitat, augment d'espècies colonitzadores i limitant la regeneració natural. |
| B02.04 | Tallades forestals inadequades, amb pèrdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa. |
| B03 | Roturacions. Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures). |
| L09 | Incendi (natural) |
| M01.02 | Sequera i disminució de la precipitació - Augment de la freqüència dels períodes de sequera. |
Tendència de l'hàbitat
| Catalunya | |||||
Tendència: |
Estable | Període estudiat: |
1990-2006 | ||
Font: |
Guardiola (2007) | Qualitat de les dades: |
Bona | ||
Observacions: |
|||||
4. CONSERVACIÓ
Objectius de conservació
| PRINCIPALS | ||
| Mantenir com a mínim la superfície actual | Estat conservació favorable : |
160 ha |
| SECUNDARIS | |
- |
Mantenir la cobertura arbória a nivells elevats favorables per la conservació de l'hàbitat |
- |
Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables |
Mesures de conservació
| Adquisició de drets d'aprofitament | |
| P | - Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs amb evolució natural |
| Gestió d'espècies sobreabundants | |
| - Regulació de la densitat d’ungulats salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneració de l'hàbitat. | |
| Aprofitament sostenible Forestal | |
| P | - Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar) |
| - Establiment d'una freqüència mínima de nou anys entre estassades | |
| - Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal la conservació de petits rodals madurs que tendeixin a evolució natural | |
| - Adequació de les estassades de l'estrat arbustiu a estassades més selectives per tal d'evitar la tala d'espècies endèmiques, protegides o d'interès especial | |
| - Recuperació de tècniques tradicionals d'aclarida al voltant dels arbres més productius per minimitzar la perturbació que suposen les estassades generals de l'estrat arbustiu | |
| P | - Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa |
| Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola | |
| - Manteniment dels punts d’aigua, basses o entollaments temporals presents com a zones importants per a la flora i fauna aquàtica i terrestre amb una secció sense accés pel bestiar | |
| - Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat | |
P: mesura prioritària |
|
| Indicadors de l'estat de conservació | |||||
Tipus d'Indicador: |
Abundància | Font: |
Pérez-Ramos i Marañon (2009) | ||
Indicador: |
Percentatge (%) d'arbres >40 dn |
Unitats: |
Percentatge (%) | ||
Metodologia: |
Parcel·les d'estudi | ||||
Àmbit: |
Local | Temporalitat: |
Qualitat de l'indicador: |
Mitja | |
Observacions: |
|||||
Tipus d'Indicador: |
Abundància | Font: |
Pérez-Ramos i Marañon (2009) | ||
Indicador: |
Percentatge (%) i densitat de fusta morta |
Unitats: |
Percentatge (%) i m3/ha | ||
Metodologia: |
Transsectes | ||||
Àmbit: |
Local | Temporalitat: |
Qualitat de l'indicador: |
Mitja | |
Observacions: |
|||||
Tipus d'Indicador: |
Freqüència/Abundància | Font: |
Pérez-Ramos i Marañon (2009) | ||
Indicador: |
Densitat de regenerat |
Unitats: |
nre peus/m2 | ||
Metodologia: |
Parcel·les de seguiment | ||||
Àmbit: |
Local | Temporalitat: |
Qualitat de l'indicador: |
Mitja | |
Observacions: |
|||||
Tipus d'Indicador: |
Freqüència/Abundància | Font: |
Pérez-Ramos i Marañon (2009) | ||
Indicador: |
Nre. espècies i % característiques del sotabosc (inventaris florístics) |
Unitats: |
Nre. Individus/m2 i % | ||
Metodologia: |
Parcel·les de seguiment | ||||
Àmbit: |
Local | Temporalitat: |
Qualitat de l'indicador: |
Bona | |
Observacions: |
|||||
Tipus d'Indicador: |
Superfície | Font: |
Pérez-Ramos i Marañon (2009) | ||
Indicador: |
Àrea (ha) |
Unitats: |
ha | ||
Metodologia: |
Digitalització | ||||
Àmbit: |
General | Temporalitat: |
Cada 5 - 10 anys | Qualitat de l'indicador: |
Molt bona |
Observacions: |
|||||