92A0-Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Boscos de ribera, constituïts majoritàriament per àlbers, salzes o freixes sovint barrejats amb altres arbres de ribera, com ara verns, oms i pollancres. Els estrats arbustiu i herbaci són força desenvolupats i irregulars segons el territori i les característiques físiques dels terrenys on es fan. Quan l’hàbitat és alterat, pot esdevenir inextricable per l’abundància d’arbustos espinosos. Solen formar boscos de galeria, generalment no gaire amples.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon l'associació
44.1412 Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra baixa i de la muntanya mitjana ALP
44.6111* Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanya mitjana) MED
44.6112* Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubia tinctorum), del territori sicòric (i les àrees properes) MED
44.612 Alberedes (i pollancredes) amb lliri pudent (Iris foetidissima), del territori ruscínic i dels Prepirineus centrals MED
44.62 Omedes de terra baixa MED
44.637* Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa MED

Hàbitats de la Cartografia d'Hàbitats de Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. (2006))
44d Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra baixa i de la muntanya mitjana
44h Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de les contrades marítimes
44i Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubia tinctorum), de les contrades interiors
44j Alberedes (i pollancredes) amb lliri pudent (Iris foetidissima), dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional
44k Omedes de terra baixa
44l Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa

 

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Distribució
Bosquina de ribera més extensa a la Garona (Vall d'Aran), i més localitzada a la Noguera Ribagorçana i de Tor (Alta Ribagorça), Noguera Pallaresa al seu pas per Llavorsí (Pallars Sobirà), riu de Cabó (Alt Urgell) i al Segre entre Martinet i Bellver (Cerdanya).
Font: CHC50v1 (2010)
Superfície de l'hàbitat a la regió Alpina
Superfície Nombre de Polígons Superfície mitjana dels polígons % respecte el total de la regió Alpina % de superfície en Natura 2000 % respecte el total del HIC a Catalunya
46,1 ha
15
3,07+-3,76
0,01
60,63
0,68

Representativitat de l'hàbitat en cadascun dels espais de la regió Alpina
Espai Presència
FND
Element Clau
Superfície
% de l'espai
% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat
R.Alpina
Cat.
Esp.
ES0000022 - Aigüestortes segura
13,7 ha
0,02
29,72
0,2
ES5130002 - Riu Verneda absent
ES5130004 - Baish Aran segura
0,61 ha
0
1,32
0,01
ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre segura
0,88 ha
0,41
1,91
0,01
ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana absent
ES5130029 - Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora absent
ES5130034 - Riu Garona segura
12,76 ha
6,01
27,68
0,19

3. DIAGNOSI

Estat de Conservació
  Classificació Àmbit Font
Normativa Legal
Directiva 92/43 dels Hàbitats No Prioritari Europa CEE (1992)

Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2008)
CODI Interès de Conservació* Grau d'Amenaça**

* Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de conservació que pot presentar un hàbitat

**Grau d'amença: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amença màxima

44.1412 13 3
44.6111* 15 3
44.6112* 17 4
44.612 17 4
44.62 13 4
44.637* 14 3

Principals causes d'Amenaça
CODI Impacte o activitat
A Agricultura - Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).
A01 Atesa la bona qualitat del sòl i la poca profunditat de la capa freàtica, és sovint eliminada per conversió a horts o conreus.
B Tallades forestals inadequades, amb pèrdua o reducció de l'hàbitat.
B01.02 Potenciació d'espècies arbòries més productives amb el conseqüent desplaçament o disminució de l'hàbitat.
B02.03 Eliminació del sotabosc
D01 Carreteres, camins i vies de tren
D02 Infraestructures lineals de servei públic
E01.02 Zones de creixement urbà discontinu
H Contaminació
J02.05 Alteracions en la dinàmica i flux d'aigua, general
J02.10 Accions de neteja de la vegetació riberenca que porten la degradació o destrucció directa de l'hàbitat.

Tendència de l'hàbitat

Catalunya
Tendència:
Disminueix
Període estudiat:
1990-2006
Font:
Guardiola (2007)
Qualitat de les dades:
Bona
Observacions:
 

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Augmentar fins a 100 ha l'àrea de distribució actual coneguda
Estat conservació favorable :
100 ha
SECUNDARIS
-
Mantenir la cobertura arbória a nivells elevats favorables per la conservació de l'hàbitat

Mesures de conservació

Mesures de Conservació a aplicar prioritàriament en els espais on hi ha els hàbitats CORINE més amenaçats
CODI Nom del LIC
ES5130004 Baish Aran
ES5130007 Riberes de l'Alt Segre
ES5130034 Riu Garona

Gestió preventiva
P - Manteniment del cabal ecològic dels rius, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal.
- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.
Vigilància
P - Control, vigilància i sanció dels usos inadequats que es desenvolupen en el domini públic hidràulic, on es localitzen la majoria d'enclavaments d'aquest hàbitat.
Control d'espècies exòtiques
P - Control d’espècies invasores vegetals propiciant la seva eradicació en les zones amb presència de l'hàbitat on es detectin
Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats
P - Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients
Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres)
- Establir procediments de concertació amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'ús i els efectes sobre la conservació del patrimoni natural de les mateixes
Investigació i estudis
- Estudi, definició i cartografia de les comunitats vegetals que alberga l'hàbitat.
Seguiment ecològic
- Manteniment d'àrees sense intervenció en sectors rellevants d’aquest hàbitat pel seu interès i seguiment científic.
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus d'Indicador:
Abundància
Font:
Calleja (2009)
Indicador:
Cabal d'aigua
Unitats:
Percentatge (%) i m3 aigua
Metodologia:
Estacions d'aforament
Àmbit:
General
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Abundància
Font:
Calleja (2009)
Indicador:
Nre. d'amenaces i presions
Unitats:
Percentatge (%)
Metodologia:
Càlculs
Àmbit:
General
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Freqüència/Abundància
Font:
Calleja (2009)
Indicador:
Regeneració de Salix sp.
Unitats:
Nre. Espècies/m2
Metodologia:
Parcel·les de seguiment
Àmbit:
General
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Freqüència/Abundància
Font:
Calleja (2009)
Indicador:
Nre. espècies al·lòctones
Unitats:
Nre. Espècies/m2
Metodologia:
Parcel·les de seguiment
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Freqüència/Abundància
Font:
Calleja (2009)
Indicador:
Nre. espècies nitròfiles a la comunitat
Unitats:
Nre. Espècies/m2 o lineals
Metodologia:
Parcel·les de seguiment i transsectes
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Superfície
Font:
Calleja (2009)
Indicador:
Àrea (ha)
Unitats:
ha
Metodologia:
Digitalització
Àmbit:
General
Temporalitat:
Cada 5 - 10 anys
Qualitat de l'indicador:
Molt bona
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Superfície
Font:
Calleja (2009)
Indicador:
Cobertura de les espècies arbories d'interès
Unitats:
Percentatge (%)
Metodologia:
Parcel·les de seguiment
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
Desfavorable:<30%, Favorable: cobertura arbòria >70% de la superfície ocupada per l'hàbitat