ES5120016-El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter |
1. INFORMACIÓ GENERAL
Regió biogeogràfica: |
Mediterrània | ||||
Tipologia: |
Espais de muntanya litoral | Àmbit: |
terrestre | 4413,7 ha | |
Tipologia: |
Espais marins | Àmbit: |
marí | 1944,66 ha | |
Superfície LIC: |
6.358,36 ha |
Superfície en la
regió Mediterrània:
|
6.358,36 ha | Superfície en la regió: |
6.358,36 ha |
Localització |
![]() |
Font: SENP (2012) |
Descripció |
Aquest espai està compost de tres unitats bàsiques clarament diferenciades, el massís del Montgrí, les Illes Medes i els aiguamolls del Baix Ter.
El massís del Montgrí constitueix una unitat de relleu ben definida que separa les planes al·luvials de l'Alt i del Baix Empordà. El Montgrí presenta la singularitat de constituir una unitat orogràfica calcària situada en una extensa zona litoral diferenciada de les muntanyes veïnes (Serra de Rodes, Muntanyes de Begur), formades per materials silicis. Presenta l'interès geomorfològic i biogeogràfic de constituir un illot calcari que sobresurt al mig de la plana empordanesa. És un massís aplanat format per diversos plans inclinats cap al nord, mentre que al sud cau sobtadament sobre la plana del Baix Empordà. La façana litoral és una costa rocosa alta, amb penya-segats de gairebé 100 m d'alçada sotmesos a la forta acció dinàmica del mar. La costa està poblada per comunitats supra i mig litorals pròpies de la costa mediterrània. La superfície terrestre té una vegetació típica del litoral septentrional català, amb el predomini de la màquia i formacions arbustives mediterrànies. La fauna és típicament mediterrània, amb una clara influència dels elements litorals.
La zona del Baix Ter, més coneguda com els aigüamolls del Baix Empordà, se situen entre el massís del Montgrí i les muntanyes de Begur, formats sobre la plana al·luvial originada pels sediments aportats pels rius Ter i Daró. Les característiques botàniques i zoològiques d'aquests aiguamolls són pràcticament les mateixes que les dels de l'Alt Empordà, encara que presenta algunes disparitats. El paisatge vegetal es caracteritza pel predomini de la vegetació de zones pantanoses i d'aiguamolls, amb una notable diversitat de comunitats halòfites i psammòfiles. La fauna té una gran importància, on destaca la diversitat de la població ornitològica, amb nombrosos grups d'aus pròpies de les zones humides i riberes, així com de marines. també sobresurten les poblacions de mamífers, rèptils, peixos i diversos grups de invertebrats. Espècies de flora estrictament protegides en aquest espai són: Marsilea quadrifolia, Salvinia natans, Plantago cornuti i Euphorbia palustris.
Per altra banda, les illes Medes són un espai terrestre i marí, únic per les seves característiques a Catalunya i representant d’una notable diversitat del medi litoral i marí. Les Medes són unes petites illes calcàries molt pròximes al litoral (tot just a 900 m de la costa), que formen part del front d’encavalcament del Montgrí, representant una prolongació del massís en el mar. El petit arxipèlag de les Medes, de 21,5 ha de superfície, està format per set illots i algun escull, i constitueix un paisatge de gran bellesa únic a Catalunya, a causa de la gran quantitat d'ambients i espècies que s'hi troben. El que determina el valor excepcional de les Medes a la Mediterrània és el seu medi marí, on trobem paisatges d'indubtable valor com parets verticals amb comunitats de coral·ligen, praderies de posidònia, fons poc profunds dominats per algues i les coves i túnels excavats al llarg dels anys pels fenòmens naturals. Les illes presenten una dissimetria molt acusada entre els extrems est i oest. Mentre que al vessant oriental trobem penya-segats tallats en vertical que s'endinsen d'igual manera als fons marins fins a uns 50 m de fondària, l'occidental té pendents més suaus, que faciliten una accessibilitat més còmoda a l'illa. La gran diversitat de fauna submarina que es troba a les Medes forma un ecosistema complex, gràcies a l'heterogeneïtat del tipus de fons i d'ambients, que generen una gran varietat de nínxols ecològics que són ocupats per diferents espècies adaptades a aquests.
En conjunt l’espai és una síntesi excepcional de la diversitat dels sistemes naturals de costa rocosa catalana i en general de la Mediterrània occidental. |
Municipis inclosos | ||
CODI | Municipi | Superfície en l'espai |
170182 |
Bellcaire d'Empordà |
0.51 ha |
170622 |
l'Escala |
52.67 ha |
171241 |
Pals |
105.55 ha |
171997 |
Torroella de Montgrí |
4078.28 ha |
172044 |
Ullà |
107.38 ha |
Espais del Pla d'Espais d'Interès Natural | |
CODI | Nom |
MBT | el Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter |
2. HÀBITATS I ESPÈCIES D'INTERÈS COMUNITARI
Tipus d´Hàbitats d'Interès Comunitari presents a l'espai (Annex I Directiva 92/43, d'Hàbitats) | ||||||
Codi | Nom | Dades presència | Element Clau |
Superfície en l'espai |
% superficie espai |
% regió |
1150* | Llacunes costaneres | segura | ![]() |
2,23 ha |
0,04 |
0,14 |
1170 | Fons marins rocosos i concrecions biogèniques sublitorals | segura | ![]() |
38,67 km |
4,52 |
|
1240 | Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp.) endèmiques | segura | ![]() |
30,59 ha |
0,48 |
4,69 |
1310 | Comunitats de Salicornia i altres plantes anuals, colonitzadores de sòls argilosos o arenosos salins | segura | ![]() |
0 ha |
0 |
0 |
1410 | Prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi) | segura | ![]() |
36,2 ha |
0,57 |
5,9 |
1420 | Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae) | segura | ![]() |
25,73 ha |
0,4 |
2,51 |
1430 | Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) | segura | ![]() |
5,5 ha |
0,09 |
0,09 |
2110 | Dunes movents embrionàries | segura | ![]() |
1,18 ha |
0,02 |
1,73 |
2120 | Dunes movents del cordó litoral, amb borró (Ammophila arenaria) | segura | ![]() |
10,01 ha |
0,16 |
19,86 |
2210 | Dunes litorals fixades, amb comunitats del Crucianellion maritimae | segura | ![]() |
23,05 ha |
0,36 |
14,21 |
2260 | Dunes colonitzades per brolles o garrigues | puntual | ![]() |
2 localitats |
100 |
|
2270* | Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre | segura | ![]() |
405,89 ha |
6,38 |
27,64 |
5330 | Matollars termomediterranis i predesèrtics | segura | ![]() |
2,36 ha |
0,04 |
0,01 |
5410 | Matollars pulviniformes dels caps de penya-segats costaners, a la Mediterrània occidental | segura | ![]() |
24,26 ha |
0,38 |
41,06 |
6220* | Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) | segura | ![]() |
191,73 ha |
3,02 |
1,08 |
8130 | Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila | segura | ![]() |
5,76 ha |
0,09 |
0,34 |
8210 | Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola | segura | ![]() |
35,79 ha |
0,56 |
0,2 |
8310 | Coves no explotades pel turisme | pendent confirmació | ![]() |
|||
8330 | Coves marines submergides o semisubmergides | segura | ![]() |
|||
92A0 | Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera | segura | ![]() |
3,11 ha |
0,05 |
0,05 |
92D0 | Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea) | segura | ![]() |
9,86 ha |
0,16 |
2,07 |
9340 | Alzinars i carrascars | segura | ![]() |
26,48 ha |
0,42 |
0,01 |
9540 | Pinedes mediterrànies | segura | ![]() |
1175,04 ha |
18,48 |
0,43 |
Espècies d’Interès Comunitari de presència segura a l’espai (Annex II Directiva 92/43, d'Hàbitats) | |||||
Codi | Nom | Element Clau |
Superfície/longitud en espai |
% sup. espai |
% sup. regió |
1151 | Aphanius iberus | ![]() |
3,58 ha |
0,12 |
|
1304 | Rhinolophus ferrumequinum | ![]() |
4473,85 ha |
0,17 |
|
1310 | Miniopterus schreibersii | ![]() |
3 nº UTM10 |
3,7 |
|
1321 | Myotis emarginatus | ![]() |
4593 ha |
0,41 |
|
1349 | Tursiops truncatus | ![]() |
2 nº UTM10 |
8 |
|
1355 | Lutra lutra | ![]() |
3,12 km |
0,09 |
Espècies d'Interès Comunitari de presència probable a l’espai (Annex II Directiva 92/43, d'Hàbitats) | |||||
Codi | Nom | Element Clau |
Superfície/longitud en espai |
% sup. espai |
% sup. regió |
1221 | Mauremys leprosa | ![]() |
1 nº UTM10 |
1,52 |
|
1224 | Caretta caretta | ![]() |
1 nº UTM10 |
3,45 |
|
1303 | Rhinolophus hipposideros | ![]() |
3496,15 ha |
0,25 |
|
1307 | Myotis blythii | ![]() |
2941,21 ha |
0,49 |
|
1324 | Myotis myotis | ![]() |
4358,91 ha |
0,36 |
3. CONSERVACIÓ
Objectiu marc: Mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats i les poblacions de les espècies presents a l'espai
Objectius de conservació: Assolir els objectius de conservació, principal i secundaris, definits a les fitxes corresponents als elements considerats com a Elements Clau
Mesures de conservació de possible aplicació a l'espai (abans d'aplicar-les cal assegurar que siguin necessàries en aquest espai concret ja que han estat definides per a preservar l'element al conjunt de la regió mediterrània)
Gestió preventiva | ||
- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica. | Myotis capaccinii | |
1420 | ||
- Avaluació i regulació, si s'escau, de l’extracció d’aigua per reg i altres usos de les masses d'aigua amb presència actual de l’element per garantir-ne les condicions hídriques adients | Aphanius iberus | |
- Control de la qualitat de l'aigua a primera línia de costa , així com de l'adequada aportació de sediments. | 8330 | |
1170 | ||
- Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients. | 1170 | |
- L'administració competent considerarà ús incompatible la pesca d'arrossegament en totes les localitats on és present l'hàbitat. | 1170 | |
- Limitació i control de l'extracció d'àrids en àrees amb presència de l'hàbitat. | 2270* | |
- Manteniment del cabal ecològic dels rius definit al Pla sectorial corresponent, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal. | Lutra lutra | |
Myotis capaccinii | ||
- Protecció íntegra de les coves d'alt valor natural i geològic. | 8310 | |
- Regulació de l'extracció d'àrids per la restauració d'altres platges. | 2260 | |
- Regulació de l’extracció de pedra en zones rellevants amb presència d’espècies amenaçades. | 1240 | |
- Regulació del fondeig a la zona i de les actuacions que pot dur a terme l'embarcació durant el fondeig (p. ex. evitar neteja de dipòsits) | 1170 | |
Delimitació | ||
- Protecció del cordó dunar mitjançant senyalització o tancaments perimetrals | 2120 | |
2210 | ||
Recuperació d'espècies amenaçades - eliminació de riscos | ||
- Correció de punts negres d'atropellament de l'espècie | Lutra lutra | |
Recuperació d'espècies amenaçades - reforços poblacionals | ||
- Foment de la recuperació de poblacions extintes, mitjançant translocacions/reintroducció previ estudi detallat en zones on no hi hagi espècies al·lòctones competidores | Aphanius iberus | |
Control d'espècies exòtiques | ||
- Control i eradicació d'espècies exòtiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espècie | Aphanius iberus | |
- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat. | 1240 | |
2120 | ||
2210 | ||
5410 | ||
Gestió de formacions vegetals | ||
- Conservació de la vegetació aquàtica i riberal heliòfita | Aphanius iberus | |
Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats | ||
- Manteniment de la dinàmica hidrològica pròpia de l'hàbitat, evitant drenatges o inundacions permanents. | 1410 | |
1420 | ||
- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients | Aphanius iberus | |
1410 | ||
- Restauració de zones (o ajudar a la seva recuperació natural) on els processos erosius siguin rellevants. | 5410 | |
Restauració d'àrees degradades | ||
- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació. | 2210 | |
2270* | ||
2260 | ||
Conservació de llocs d'interès geològic o geomorfològic | ||
- Fixació i estabilització de les sorres de l'interior de les platges amb plançons d'espècies vegetals locals o altres elements físics. | 2120 | |
2210 | ||
- Manteniment de la dinàmica natural de les perturbacions a primera línia de costa, sobretot en trams amb poca densitat d'infraestructures. | 2210 | |
- Minimització del risc d'erosió. | 2120 | |
2210 | ||
2270* | ||
2260 | ||
Conservació de processos - geològics | ||
- Regulació i control d'aquelles activitats que puguin generar una alteració del sistema exo-endocàrstic (extracció o alteració del curs d'aigua subterrània, etc.). | 8310 | |
Regulació de l'ús públic | ||
- Avaluació de les repercussions i ordenació, si s'escau, de les activitats i usos recreatius en els trams de riu rellevants per a l'espècie | Lutra lutra | |
- Ordenació de la freqüentació turística associada a l'ús d'aquest hàbitat (presència d'embarcacions,...). | 8330 | |
- Ordenació de la pràctica del submarinisme en les àrees on és present l'hàbitat. | 8330 | |
1170 | ||
- Ordenació del pas de persones i vehicles motoritzats en les zones on és present l'hàbitat. | 1410 | |
1420 | ||
2270* | ||
- Ordenació i/o restricció d’accés als llocs d’interès per l’espècie (coves de cria i d’hivernada) | Miniopterus schreibersii | |
Myotis capaccinii | ||
- Regulació de l’escalada en zones rellevants de l'hàbitat amb presència d’espècies amenaçades. | 1240 | |
- Regulació de la presència humana a les coves. | 8310 | |
Aprofitament sostenible Forestal | ||
- Control de les estassades de l'estrat arbustiu efectuades en motiu de la prevenció d'incendis per tal d'evitar l'eliminació excessiva del sotabosc i interfereixin amb el procés natural de successió cap a formacions més ben estructurades. | 9540 | |
- Creació de zones forestades més madures, que garanteixin un equilibri entre les diferents classes d'edat, amb grans diàmetres i amb separació vertical de les copes dels arbres amb els estrats inferiors. | 9540 | |
- Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat dels boscos de ribera i a augmentar-ne la seva extensió | Lutra lutra | |
Myotis capaccinii | ||
- Gestió mitjançant aclarides selectives de les àrees amb elevada densitat de matollars heliòfils, tant a l'interior com a la perifèria del bosc, per tal de reduir el risc d'incendi. | 9540 | |
- Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar). | 9540 | |
- Programar en el temps les intervencions de gestió i millora forestal per tal que no afectin als processos ecològics de l'ecosistema i a la seva biodiversitati que no coincideixin en el període de màxim risc d'incendis | 9540 | |
- Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de la biodiversitat. | 9540 | |
- Regulació de les estassades excessives que puguiin derivar en la desaparició del sotabosc i malmetre l'hàbitat. | 9540 | |
Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola | ||
- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat i evitar el tancament excessiu del sotabosc. | 9540 | |
- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat. | 1410 | |
1420 | ||
- Promoció de l'ús sostenible del regadiu. | 1420 | |
- Ús de la ramaderia extensiva per controlar l'excés de sotabosc. | 9540 | |
Aprofitament sostenible Pesquer | ||
- Ordenació i control de les activitats d'explotació dels recursos pesquers, professionals i recreatives, en zones amb presència de l'hàbitat. | 1170 | |
- Ordenació i millora de les arts de pesca, com hams i xarxes. | Caretta caretta | |
Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres) | ||
- Establiment de protocols de neteja de platges que excloguin la neteja mecanitzada. | 2120 | |
Construcció o adequació d'infraestructures | ||
- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie | 1410 | |
1420 | ||
2270* | ||
5410 | ||
2260 | ||
- Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat. | 1240 | |
2120 | ||
Prevenció i lluita contra incendis | ||
- Foment de les accions de prevenció i extinció de grans incendis forestals. | 9540 |