Caretta caretta (Caretta caretta) |
Tortuga babaua |
1. DESCRIPCIÓ DE L'ESPÈCIE
La tortuga babaua té un cap relativament gran; cinc escames vertebrals i cinc laterals. Al Mediterrani, quan arriba a l’edat adulta la closca li mesura de mitjana uns 90 cm i pesa menys de 100 kg. El dors és bru vermellós, amb ratlles de color bru fosc, que es perden en envellir l'animal. La part ventral és groguenca.Normalment viuen en aigües profundes, però també apareixen a prop de la costa. La seva dieta és variada, consisteix en crustacis diversos, bivalves, equinoïdeus, meduses i també algunes algues. Al Mediterrani hi conviuen dues poblacions separades espacialment; la població que cria al Mediterrani oriental i la població del Mediterrani nord-occidental, que bàsicament es constituïda per juvenils i subadults de la població que es reprodueix a les costes atlàntiques americanes però que passen llarg temps al Mediterrani. La nidificació al litoral ibèric és molt esporàdica; i els exemplars que es reprodueixen al Mediterrani acostumen a anar cap al Mediterrani oriental: les platges de posta més importants són a Grècia però també n'hi ha a Turquia, Israel, Egipte, Líbia, Xipre, etc. En menor grau, també hi ha nidificació a Itàlia. |
 |
2. DISTRIBUCIÓ, POBLACIÓ I REPRESENTATIVITAT
| Superfície ocupada per l'espècie a la regió Mediterrania | |||
Superfície / longitud / nº UTM10 |
% respecte el total de la
regió Mediterrania
|
% en espais Natura 2000 |
% respecte el total de Catalunya |
29 nº UTM10 |
8,5 |
100 |
|
| Estima de la població de l'especie | |||||
Estima: |
Indeterminada (reproductora) | Any de l'estima:
|
Àmbit: |
Catalunya | |
Font: |
Haro et al. (2012) | Qualitat de les dades: |
Mitja | ||
Observacions: |
Espècie de reproducció irregular o esporàdica a Catalunya. A finals d’agost de 2006 va criar a Premià de Mar i el 2011 a la desembocadura del Tordera a Malgrat de Mar. També hi ha una dada de 1990 d'un juvenil recent sortit de l'ou al Delta de l'Ebre (Llorente et al. 1990). Segons Gómez de-Segura et al. (2006), a partir de censos visuals des de l'aire, s'han contat 19.000 exemplars en el territori comprès pel litoral Valencià, les Columbretes i el mar del Delta de l'Ebre. | ||||
| Distribució |
| Es distribueix al llarg de la plataforma continental catalana i es compta amb observacions (avaraments d'exemplars vius i morts) prop de la costa, des del Cap de Creus al Delta de l'Ebre (sobretot de juvenils). Les dades disponibles, indiquen una forta concentració d'observacions i avaraments a les costes del delta de l'Ebre, tan a mar obert com a l'interior de les badies, particularment al Montsià, atès el paper de la badia dels Alfacs com a indret de concentració hivernal. |
 |
Font: SBiPA (2013) |
| Representativitat de l'espècie en la regió Mediterrania de les ZEC | |||||||
Espai |
Presència |
FND |
Element Clau |
Superfície / longitud / nº UTM10 |
% de l'espai |
% respecte el total de la superficie ocupada per l'espècie |
|
Regió Mediterrania
|
Catalunya |
||||||
| ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt Empordà | probable |  |
 |
2 nº UTM10 |
6,9 |
6,9 |
|
| ES0000020 - Delta de l'Ebre | segura | |
|
7 nº UTM10 |
24,14 |
24,14 |
|
| ES0000146 - Delta del Llobregat | probable | |
|
2 nº UTM10 |
6,9 |
6,9 |
|
| ES5110013 - Serres del Litoral central | probable | |
|
4 nº UTM10 |
13,79 |
13,79 |
|
| ES5110017 - Costes del Maresme | probable | |
|
1 nº UTM10 |
3,45 |
3,45 |
|
| ES5110020 - Costes del Garraf | segura | |
|
4 nº UTM10 |
13,79 |
13,79 |
|
| ES5120007 - Cap de Creus | segura | |
|
4 nº UTM10 |
13,79 |
13,79 |
|
| ES5120014 - L'Albera | probable | |
|
1 nº UTM10 |
3,45 |
3,45 |
|
| ES5120015 - Litoral del Baix Empordà | segura | |
|
2 nº UTM10 |
6,9 |
6,9 |
|
| ES5120016 - El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter | probable | |
|
1 nº UTM10 |
3,45 |
3,45 |
|
| ES5140001 - Litoral meridional tarragoní | segura | |
|
3 nº UTM10 |
10,34 |
10,34 |
|
| ES5140004 - Sèquia Major | probable | |
|
1 nº UTM10 |
3,45 |
3,45 |
|
| ES5140007 - Costes del Tarragonès | probable | |
|
2 nº UTM10 |
6,9 |
6,9 |
|
| Percentatges calculats respecte les hectàrees, els quilómetres de xarxa fluvial o el nombre de UTM ocupades per l'espècie | |||||||
3. DIAGNOSI
| Estatus legal | ||||
Classificació |
Àmbit |
Font |
Normativa Legal |
|
| Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya-proposta | En Perill d'Extinció | Catalunya | DMAH (2009) | |
| Directiva 92/43 dels Hàbitats | Prioritari | Europa | CEE (1992) | |
| IUCN Red List of Threatened Species | En Perill d'Extinció | Mundial | IUCN (2011) | |
| Possibles causes d'amenaça | ||
CODI |
Impacte o activitat |
Font |
| C01.01.02 | Extracció de sorres per refer platges. Pèrdua d'hàbitat d'alimentació. | De Haro (2007) |
| E01 | Zones urbanes, assentaments urbans - Pèrdua d'hàbitat de nidificació. | Haro et al. (2012) |
| F02 | Pesca i recol·lecció de recursos aquàtics - Colisions amb les embarcacions. | Marco et al. (2009) |
| F02.01.02 | Pesca amb xarxes de deriva o pelàgiques - Captura accidental per part de les flotes pesqueres. | Haro et al. (2012) |
| F03.02 | Captura i apropiació d'animals (terrestres) | Haro et al. (2012) |
| G01.01 | Ampliació o creació de nous dics, ports i infraestructures nàutiques. | CTFC (2011) |
| G02.08 | Càmping i caravanes - Pèrdua d'hàbitat de nidificació. | CTFC (2011) |
| H01 | Contaminació d'aigües marines. | Marco et al. (2009) |
| H03.03 | Ingesta de plàstics i altres residus (hidrocarburs, hams de pesca, etc..) | Marco et al. (2009) |
| H06.02 | Il·luminació artificial a les platges. | Marco et al. (2009) |
| J02.01.02 | Ocupació de terres guanyant-les al mar, estuaris o marismes - Pèrdua d'hàbitat de nidificació. | CTFC (2011) |
| M01.07 | Canvis en el nivell del mar - L'augment del nivell del mar, l'increment de l'erosió de les platges o de la freqüència i intensitat de grans tempestes o marees extremes poden afectar negativament la reproducció de les tortugues marines. | Marco et al. (2009) |
Tendència de l'espècie
| Catalunya | |||||
| Tendència: |
Desconeguda | Periode estudiat: |
Qualitat de les dades: |
||
Font: |
|||||
Observacions |
|||||
| Espanya | |||||
| Tendència: |
Disminueix | Periode estudiat: |
Qualitat de les dades: |
0 | |
Font: |
Marco et al. (2009) | ||||
Observacions |
L'any 2000 es feu una estima al litoral mediterrani espanyol d'unes 25.000 tortugues capturades accidentalment per activitats pesqueres (Camines i Valeiras, 2003). | ||||
Objectius de conservació
| PRINCIPALS | ||
| Augmentar un 5% la distribució actual coneguda de cria i manteniment de la zona d'hivernada del Delta de l'Ebre | Estat de conservació favorable: |
30 nº UTM10 |
| SECUNDARIS | ||
-
|
Mantenir i conservar l’estructura de l’hàbitat on viu i la seva dinàmica ecològica | |
Mesures de conservació
| Gestió preventiva | |
| - Disminució de la contaminació marina (deixalles i residus químics) | |
| - Limitació dels usos a les àrees d'hivernada | |
| Delimitació | |
| - Delimitació de les àrees amb presència de femelles o postes per a evitar usos indeguts | |
| Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats | |
| - Conservació i millora de la naturalitat de les platges | |
| - Conservació dels hàbitats marins que utilitza per la seva alimentació | |
| Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres | |
| - Il·luminació amb llums LED de color vermell o ambre, “invisible” per a les tortugues marines | |
| Aprofitament sostenible Pesquer | |
| P | - Ordenació i millora de les arts de pesca, com hams i xarxes. |
| Inventaris - catàlegs | |
| P | - Promoció de nous estudis sobre l’estatus de l’espècie |
| Seguiment ecològic | |
| P | - Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions |
P: mesura prioritària |
|
| Indicadors de l'estat de conservació | |||||||
Tipus d'indicador: |
Abundància | Font: |
MARM (2011) | ||||
Indicador: |
Nre individus/transsecte | Unitats: |
Nre individus/km vistos des del màstil del vaixell i a 4km de costat | ||||
Metodología: |
Transsectes | ||||||
Àmbit: |
Localitat | Temporalitat: |
Qualitat de l'indicador: |
Mitja | |||
Observacions: |
|||||||
Tipus d'indicador: |
Abundància | Font: |
De Haro (2007) | ||||
Indicador: |
Nre nius o femelles/km | Unitats: |
Nre. Femelles i nius a la platja | ||||
Metodología: |
Transsectes lineals a la platja | ||||||
Àmbit: |
Localitat | Temporalitat: |
Anual (juny, juliol i agost) | Qualitat de l'indicador: |
Mitja | ||
Observacions: |
|||||||
Tipus d'indicador: |
Abundància | Font: |
0 | ||||
Indicador: |
Individus que apareixen a les platges | Unitats: |
Nre individus | ||||
Metodología: |
Registre de la xarxa de rescat de fauna marina (SBPA) | ||||||
Àmbit: |
Local | Temporalitat: |
Anual | Qualitat de l'indicador: |
Bona | ||
Observacions: |
|||||||
Tipus d'indicador: |
Densitat | Font: |
Marco et al. (2009) | ||||
Indicador: |
Densitat mitjana | Unitats: |
Nre individus vistos/km2 | ||||
Metodología: |
Transsectes aèris | ||||||
Àmbit: |
Localitat | Temporalitat: |
Anual | Qualitat de l'indicador: |
Mitja | ||
Observacions: |
|||||||
Tipus d'indicador: |
Superfície | Font: |
|||||
Indicador: |
Nombre d'UTM ocupades per l'espècie | Unitats: |
nº UTM 10K | ||||
Metodología: |
Digitalització | ||||||
Àmbit: |
General | Temporalitat: |
Cada 5-10 anys | Qualitat de l'indicador: |
Bona | ||
Observacions: |
És prioritari disposar d'informació cartogràfica de millor qualitat. La definició de superfícies permet automàticament obtenir informació a escala UTM10 (unitat de l'objectiu de conservació) | ||||||