Graellsia isabelae (Graellsia isabelae)

1. DESCRIPCIÓ DE L'ESPÈCIE

La graèllsia és una magnífic lepidòpter nocturn de la família dels satúrnids. L'eruga s'alimenta de fulles de pi roig (Pinus sylvestris) i de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii) i potser també de pi negre (Pinus uncinata) a les comarques pirinenques. L'adult vola a la primavera. Amb les ales esteses mesura entre 8 i 9 cm; és per tant també una de les papallones més grosses a Europa. El seu cos és gros i pilós, de color marró. Les ales són d'un verd blavís, ribetejades i venades de bru vermellós i amb un magnífic ocel a cadascuna d'elles. Les ales posteriors s'allarguen en una cua més llarga als mascles que a les femelles. També es distingeixen els mascles –com el que mostra la foto- per les antenes plomoses per detectar les feromones d'atracció sexual emeses per les femelles, ni que es trobin a una concentració a l'aire baixíssima, homeopàtica. En canvi, les femelles tenen antenes més simples.

2. DISTRIBUCIÓ, POBLACIÓ I REPRESENTATIVITAT
Superfície ocupada per l'espècie a la regió Mediterrania
Superfície / longitud / nº UTM10
% respecte el total de la regió Mediterrania
% en espais Natura 2000
% respecte el total de Catalunya
298275,75 ha
11,09
36,14
76,95

Estima de la població de l'especie
Estima:
 Indeterminada
Any de l'estima:
Àmbit:
 Catalunya
Font:
Qualitat de les dades:
 0
Observacions:

Distribució
La graèlsia es distribueix àmpliament pels Prepirineus i bona part del sistma Transversal i el Prelitoral, associada a la presència de boscos de pi roig i pinassa. A la zona més mediterrània, la seva distribució és constituïda per taques discontínues.
Font: CARTOBIO (2009)
Representativitat de l'espècie en la regió Mediterrania de les ZEC
Espai
Presència
FND
Element Clau
Superfície / longitud / nº UTM10
% de l'espai
% respecte el total de la superficie ocupada per l'espècie
 
Regió Mediterrania
Catalunya
ES0000018 - Prepirineu Central català segura
1848,11 ha
1,62
0,62
0,48
ES0000022 - Aigüestortes segura
226,22 ha
0,2
0,08
0,06
ES5110001 - Massís del Montseny segura
6265,24 ha
21,58
2,1
1,62
ES5110004 - Serra de Catllaràs segura
4644,8 ha
37,88
1,56
1,2
ES5110005 - Sistema transversal Català segura
6470,63 ha
22,65
2,17
1,67
ES5110008 - Gallifa-Cingles de Bertí segura
2495,61 ha
34,61
0,84
0,64
ES5110009 - Riera de Merlès probable
2222,64 ha
73,76
0,75
0,57
ES5110010 - Sant Llorenç del Munt i l'Obac segura
335,98 ha
2,09
0,11
0,09
ES5110011 - Serres del litoral septentrional probable
ES5110012 - Montserrat-Roques Blanques- riu Llobregat absent
ES5110014 - Serra de Castelltallat probable
1161,05 ha
23,4
0,39
0,3
ES5110015 - Sistema prelitoral central segura
375,11 ha
1,91
0,13
0,1
ES5110016 - Riera de Sorreigs probable
286,15 ha
99,83
0,1
0,07
ES5120001 - Alta Garrotxa-Massís de les Salines segura
13423,7 ha
17,57
4,5
3,46
ES5120003 - Serra Cavallera segura
1,24 ha
0,01
0
0
ES5120004 - Zona Volcànica de la Garrotxa segura
0 ha
0
0
0
ES5120011 - Riberes del Baix Ter absent
ES5120012 - Les Guilleries segura
10964,42 ha
88,39
3,68
2,83
ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter probable
221,35 ha
27,01
0,07
0,06
ES5120027 - Rasos de Tubau probable
347,88 ha
26,99
0,12
0,09
ES5130003 - Alt Pallars segura
2111,58 ha
1,37
0,71
0,54
ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre probable
1,99 ha
0,46
0
0
ES5130008 - Serra d'Aubenç i Roc de Cogul segura
3384,08 ha
49,92
1,13
0,87
ES5130009 - Serra de Turp i Mora Condal-Valldan segura
2865,46 ha
77,26
0,96
0,74
ES5130010 - Serra de Boumort- Collegats segura
2457,05 ha
6,67
0,82
0,63
ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs probable
986,7 ha
3,82
0,33
0,25
ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana probable
1331,98 ha
2,05
0,45
0,34
ES5130026 - Serra de Prada-Castellàs probable
1456 ha
19,49
0,49
0,38
ES5130027 - Obagues de la riera de Madrona probable
2378,89 ha
66,38
0,8
0,61
ES5130028 - Ribera Salada segura
5106,19 ha
92,5
1,71
1,32
ES5130029 - Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora probable
6952,98 ha
40,03
2,33
1,79
ES5140008 - Muntanyes de Prades probable
8630,31 ha
28,09
2,89
2,23
ES5140011 - Sistema prelitoral meridional segura
18846,29 ha
36,47
6,32
4,86
Percentatges calculats respecte les hectàrees, els quilómetres de xarxa fluvial o el nombre de UTM ocupades per l'espècie

3. DIAGNOSI
Estatus legal
 
Classificació
Àmbit
Font
Normativa Legal
Directiva 92/43 dels Hàbitats No prioritari
Europa
CEE (1992)
IUCN Red List of Threatened Species Dades insuficients
Mundial
IUCN (2011)

Possibles causes d'amenaça
CODI
Impacte o activitat
Font
A07
Fumigacions pel control de la processionària en pinedes.
Romo et al. (2010c)
B02.01
Repoblació inadequada.
Romo et al. (2010c)
B02.03
Eliminació del sotabosc - Destrucció dels microhàbitats de l'espècie.
Romo et al. (2010c)
B03
Aprofitament forestal sense repoblació o regeneració natural, reducció de la superfície forestal - Pèrdua d'hàbitat.
Romo et al. (2010c)
H06.02
Contaminació lumínica.
Romo et al. (2010c)
L09
Incendi (natural)
Romo et al. (2010c)

Tendència de l'espècie
Catalunya
Tendència:
 Desconeguda
Periode estudiat:
Qualitat de les dades:
Sense Dades
Font:
Observacions
 
Espanya
Tendència:
 Desconeguda
Periode estudiat:
Qualitat de les dades:
Bona
Font:
 Romo et al. (2010a)
Observacions
 
4.CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir com a mínim la distribució actual coneguda
Estat de conservació favorable:
298276 ha
SECUNDARIS
-
 Assegurar de mantenir una estructura i dinàmica de l'hàbitat adequada per l'espècie

Mesures de conservació
Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres
P - Regulació de l'ús de plaguicides, en especial l'aplicació de tractaments per al control de plages per a pins (principalment processionària), en zones importants de l'espècie potenciant els tractaments dels pins amb Bacillus thuringiensis a la tardor
Aprofitament sostenible Forestal
- Manteniment de les masses de Pinus sylvestris i Pinus nigra en les principals àrees de distribució de l'espècie
Cartografia temàtica
P - Realització d'estudis i inventaris que millorin la cartografia de l'espècie
Inventaris - catàlegs
- Promoció de nous estudis sobre l’estatus de l’espècie
Investigació i estudis
- Foment de l’investigació per trobar noves mesures de lluita biològica contra la processionària del pi que no afectin a l'espècie
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus d'indicador:
 Abundància
Font:
 Romo et al. (2010)
Indicador:
 Nre de captures/trampes
Unitats:
 Nre individus/nit
Metodología:
 Trampeig d'intercepció de vol amb atraients
Àmbit:
 Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
 Mitja
Observacions:
 
Tipus d'indicador:
 Superfície
Font:
Indicador:
 Àrea (ha)
Unitats:
 ha
Metodología:
 Digitalització
Àmbit:
 General
Temporalitat:
 Cada 5-10 anys
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions: