1160-Grans cales i badies d'aigües somes

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Grans entrants de la costa amb influència continental però on, en contrast amb 11.30, la influència de l’aigua dolça és generalment limitada, amb salinitats que es mantenen semblants a les de mar obert. Aquests entrants acostumen a estar relativament protegits de l’onatge i contenen una gran diversitat de sediments i substrats, sovint poblats per alguers de fanerògames marines o diverses menes de fons sedimentaris.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació
11.331 Alguers de Cymodocea nodosa, mediterranis MED
12 Calanques i braços de mar MED

 

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Distribució
Territoris catalanídic meridional (Delta de l'Ebre) i ruscínic (Golf de Roses, desembocadura del riu Ter i cala entre Palamòs i Calonge).
Font: CEAB (2012)
Superfície de l'hàbitat a la regió Mediterrania
Superfície Nombre de Polígons Superfície mitjana dels polígons % respecte el total de la regió Mediterrania % de superfície en Natura 2000 % respecte el total de l'hàbitat a CAT
46,25 ha
1024
0,06+-0,12
0
100
100

Representativitat de l'hàbitat en la regió Mediterrania dels espais LIC
Espai LIC Presència
FND
Element Clau
Superfície/ Localitats
% de l'espai
% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat
R.Mediterrānea
Cat.
Esp.
ES0000020 - Delta de l'Ebre segura
61,74 km
0,1
95,17
95,17

3. DIAGNOSI

Estat de Conservació
  Classificació Àmbit Font
Normativa Legal
Directiva 92/43 dels Hàbitats No prioritari Europa CEE (1992)


Possibles causes d'Amenaça
CODI Impacte o activitat
D03.01 Zones portuàries
D03.02 Rutes de navegació - Fondeig lliure que malmet el fons.
E01.01 Zones de creixement urbà continu - Passeigs marítims.
F02 Pesca i recol·lecció de recursos aquàtics
F02.02.01 Arrossegament de fons o demersal - Arranca peus, altera l'estructura del sediment i genera terbolesa per resuspensió de sediments.
H01 Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.
I01 Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals - Algues invasores.
J02.03 Canalització d'aports d'aigua.
J02.05.01 Alteració en el flux d'aigua (marees i corrents marines)
M01 Canvis en les condicions abiòtiques - Canvis en el nivell del mar.

Tendència de l'hàbitat

Tendència:
Desconeguda
Període estudiat:
Àmbit:
Font:
Vigo et al. (2008)
Qualitat de les dades:
Sense Dades
Observacions:
 

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda
Estat conservació favorable :
46 ha
SECUNDARIS
-
Aconseguir que l'índex AMBI de macroinvertebrats bentònics sigui inferior a 0,2
-
Aconseguir que hi hagi menys del 30% de superfície d'aigua amb algues tòxiques
-
Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables
-
Mantenir la superfície de macròfits marins submergits

Mesures de conservació

Gestió preventiva
P - Control de la qualitat de l'aigua a primera línia de costa , així com de l'adequada aportació de sediments.
P - Regulació de l'extracció d'àrids per la restauració de platges.
Control d'espècies exòtiques
- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat.
Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats
- Restauració del règim mareal.
- Restauració dels aiguamolls circumdants, per la recuperació de la diversitat ecològica i la millora la qualitat de l'aigua de l'hàbitat.
Aprofitament sostenible Pesquer
- Regulació de les granges d'aqüicultura i la seva localització per evitar afectació a l'hàbitat. S'aconsella una distància mínima de 800m.
P - Ordenació i control de les activitats d'explotació dels recursos pesquers, professionals i recreatives, en zones amb presència de l'hàbitat.
Investigació i estudis
- Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, les seves tendències evolutives i la relació amb altres masses d'aigua (subterrànies o superficials).
- Desenvolupament d'índexs específics per l'estudi i avaluació del grau de conservació de l'hàbitat.
Divulgació - Informació
- Divulgació, valorització de l'hàbitat i sensibilització ambiental dels agents locals, especialment els que gestionen i utilitzen l'hàbitat, incidint en el sentit de les pràctiques de gestió encaminades a la conservació.
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus d'Indicador:
Abundància
Font:
Carrillo et al. (2009)
Indicador:
Índex AMBI de macroinvertebrats bentònics
Unitats:
Índex
Metodologia:
Recollida amb dragues de malla de 500 micrometres
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Bianual
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
Faborable: AMBI<0,2
 
Tipus d'Indicador:
Abundància
Font:
Carrillo et al. (2009)
Indicador:
Índex de riquesa microbentònica (diatomees)
Unitats:
Índex
Metodologia:
Recollida amb dragues de malla de 500 micrometres
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Bianual
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Abundància
Font:
Indicador:
Quantitat de clorofil·la: índex ICATYM
Unitats:
densitat de clorofil·la (mg/m3)
Metodologia:
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Bianual
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Freqüència/Abundància
Font:
Carrillo et al. (2009)
Indicador:
Nre. espècies característiques de la comunitat i de fitoplàcton tòxiques
Unitats:
Nre. Espècies (%)
Metodologia:
Transsectes i estacions
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Bianual
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
Favorable: <30% algues tòxiques
 
Tipus d'Indicador:
Superfície
Font:
Carrillo et al. (2009)
Indicador:
Àrea (ha)
Unitats:
ha
Metodologia:
Digitalització
Àmbit:
General
Temporalitat:
Cada 5 - 10 anys
Qualitat de l'indicador:
Molt bona
Observacions: