Servidor d'informació: Zones especials de conservació

9330-Suredes

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Formacions boscoses dominades per l’alzina surera, bé que hi poden aparèixer altre arbres com el pi pinyer, pinastre o pi insigne. El sotabosc és format per arbustos esclerofil·les i algunes lianes o bé per brolles acidòfiles amb estepes. L’estrat herbaci és força clar amb dominància de plantes vivaces.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació
45.2161*	Suredes amb sotabosc clarament forestal	MED
45.2162*	Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l'extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional	MED
45.2163*	Boscos mixts de surera (Quercus suber) i pins (Pinus spp.)	MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'Hàbitats de Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)
45a	Suredes amb sotabosc clarament forestal
45b	Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l'extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional
45i	Boscos mixts de surera (Quercus suber) i pins (Pinus spp.)

 

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Distribució

Pirineus orientals (serra de l’Albera) i territoris ruscínic i catalanídic septentrional; molt rar al territori catalanídic central, on possiblement sigui introduït. Es concentra entre els 100 i 500 m d’altitud.

Font: CHC50v1 (2010)

Superfície de l'hàbitat a la regió Mediterrania
Superfície	Nombre de Polígons	Superfície mitjana dels polígons	% respecte el total de la regió Mediterrania	% de superfície en Natura 2000	% respecte el total de l'hàbitat a CAT
71620,6 ha	1097	65,29+-275,75	2,66	49,5	100

Representativitat de l'hàbitat en la regió Mediterrania dels espais LIC
Espai LIC	Presència	FND	Element Clau	Superfície/ Localitats	% de l'espai	% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat
						R.Mediterrànea	Cat.	Esp.
ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt Empordà	segura			1,33 ha	0,01	0	0	0
ES5110001 - Massís del Montseny	segura			1123,53 ha	3,87	1,57	1,57	0,58
ES5110005 - Sistema transversal Català	segura			6,42 ha	0,02	0,01	0,01	0
ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera	segura			5 ha	1,48	0,01	0,01	0
ES5110011 - Serres del litoral septentrional	segura			7185,92 ha	36,92	10,03	10,03	3,72
ES5110024 - Serra de Collserola	segura
ES5120001 - Alta Garrotxa-Massís de les Salines	segura			1437,84 ha	3,76	2,01	2,01	0,74
ES5120005 - Riu Llobregat d'Empordà	segura			98,96 ha	32,32	0,14	0,14	0,05
ES5120007 - Cap de Creus	segura			208,8 ha	1,51	0,29	0,29	0,11
ES5120009 - Basses de l'Albera	segura			84,61 ha	10,86	0,12	0,12	0,04
ES5120010 - Les Gavarres	segura			16899,53 ha	59,21	23,6	23,6	8,75
ES5120011 - Riberes del Baix Ter	segura			2,98 ha	0,24	0	0	0
ES5120012 - Les Guilleries	segura			156,47 ha	1,26	0,22	0,22	0,08
ES5120013 - Massís de les Cadiretes	segura			5814,52 ha	63,04	8,12	8,12	3,01
ES5120014 - L'Albera	segura			2275,22 ha	13,95	3,18	3,18	1,18
ES5120015 - Litoral del Baix Empordà	segura			150,55 ha	4,52	0,21	0,21	0,08
ES5120017 - Estany de Sils-Riera de Santa Coloma	segura			1,04 ha	0,23	0	0	0
ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc	segura			0,69 ha	0,02	0	0	0
ES5120020 - Riu Llémena	segura			0,08 ha	0,04	0	0	0
ES5120023 - Rieres de Xuclà i Riudelleques	segura			0 ha	0	0	0	0

3. DIAGNOSI

Estat de Conservació
	Classificació	Àmbit	Font	Normativa Legal
Directiva 92/43 dels Hàbitats	No prioritari	Europa	CEE (1992)

Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2013)
CODI	Interès de Conservació*	Grau d'Amenaça**	* Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de conservació que pot presentar un hàbitat **Grau d'amença: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amença màxima
45.2161*	16	1
45.2162*	15	1
45.2163*	13	2

Possibles causes d'Amenaça
CODI	Impacte o activitat
A04.01	Pasturatge intensiu
B02.03	Eliminació del sotabosc - Afavoreix el creixement dels arbusts heliòfils, típics de les brolles, en contra dels esclerofil·les, propis del bosc madur.
B02.04	Extracció del suro.
K04.03	Fongs introduits com Phytophtora cinnamomi.
L09	Grans incendis forestals.
M01.02	Sequera i disminució de la precipitació - Augment de la freqüència dels períodes de sequera.

Tendència de l'hàbitat

Catalunya
Tendència:	Augmenta	Període estudiat:	1990-2006	Àmbit:	Catalunya
Font:	Guardiola (2007)	Qualitat de les dades:	Bona
Observacions:

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda	Estat conservació favorable :	71621 ha

SECUNDARIS
-	Aconseguir que la densitat del regenerat sigui superior al 50% en els bosquets en fase de regenerar-se.
-	Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables
-	Aconseguir que la cobertura de l'estrat arbori pel total d'espècies d'interès sigui superior al 60%

Mesures de conservació

Adquisició de drets d'aprofitament
	- Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs, deixant-los en evolució natural.
Restauració d'àrees degradades
	- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.
Aprofitament sostenible Forestal
P	- Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal de la conservació de petits rodals madurs que tendeixin a evolució natural.
P	- Adequació de les estassades de l'estrat arbustiu a estassades més selectives per tal d'evitar la tala d'espècies endèmiques, protegides o d'interès especial.
P	- Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de la biodiversitat.
	- Establiment d'uns períodes mínims de pelada deixant arbres amb l'escorça (suro) per reduir l'efecte dels incendis.
Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola
	- Ordenació de la càrrega ramadera per minimitzar l’alteració de l’hàbitat, a on es denoti problemes greus de regeneració o afectacions en plantes productores de fruits.
P	- Ús de la ramaderia extensiva per controlar l'excés de sotabosc.
Prevenció i lluita contra incendis
	- Foment de les accions de prevenció i extinció de grans incendis forestals.
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus d'Indicador:	Abundància	Font:
Indicador:	Percentatge (%) d'arbres >40 dn	Unitats:	Percentatge (%)
Metodologia:	Parcel·les d'estudi
Àmbit:	Local	Temporalitat:		Qualitat de l'indicador:	Mitja
Observacions:
Tipus d'Indicador:	Abundància	Font:
Indicador:	Percentatge (%) i densitat de fusta morta	Unitats:	Percentatge (%) i m3/ha
Metodologia:	Transsectes
Àmbit:	Local	Temporalitat:		Qualitat de l'indicador:	Mitja
Observacions:
Tipus d'Indicador:	Composició	Font:	Díaz et al. (2009)
Indicador:	Cobertura i densitat de les espècies llenyoses d'interès	Unitats:	Nre peus/ha i percentatge (%)
Metodologia:	Parcel·les de seguiment
Àmbit:	Local	Temporalitat:		Qualitat de l'indicador:	Bona
Observacions:	Favorable: >60%
Tipus d'Indicador:	Composició	Font:	Díaz et al. (2009)
Indicador:	Fracció de Cabuda de coberta (FCC ) i índex floiar	Unitats:	Percentatge de recobriment (%)
Metodologia:	Parcel·les de seguiment
Àmbit:	Local	Temporalitat:		Qualitat de l'indicador:	Mitja
Observacions:
Tipus d'Indicador:	Freqüència/Abundància	Font:
Indicador:	Diversitat i percentatge d'espècies característiques del sotabosc (inventaris florístics)	Unitats:	Nre. Individus/m2 i %
Metodologia:	Parcel·les de seguiment
Àmbit:	Local	Temporalitat:		Qualitat de l'indicador:	Bona
Observacions:
Tipus d'Indicador:	Freqüència/Abundància	Font:	Díaz et al. (2009)
Indicador:	Densitat de regenerat	Unitats:	nre peus/m2
Metodologia:	Transsecte
Àmbit:	Local	Temporalitat:		Qualitat de l'indicador:	Mitja
Observacions:	Favorable: >50% del transsecte
Tipus d'Indicador:	Superfície	Font:	Díaz et al. (2009)
Indicador:	Àrea (ha)	Unitats:	ha
Metodologia:	Digitalització
Àmbit:	General	Temporalitat:	Cada 5 - 10 anys	Qualitat de l'indicador:	Molt bona
Observacions: