9330-Suredes

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Formacions boscoses dominades per l’alzina surera, bé que hi poden aparèixer altre arbres com el pi pinyer, pinastre o pi insigne. El sotabosc és format per arbustos esclerofil·les i algunes lianes o bé per brolles acidòfiles amb estepes. L’estrat herbaci és força clar amb dominància de plantes vivaces.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació
45.2161* Suredes amb sotabosc clarament forestal MED
45.2162* Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l'extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional MED
45.2163* Boscos mixts de surera (Quercus suber) i pins (Pinus spp.) MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'Hàbitats de Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)
45a Suredes amb sotabosc clarament forestal
45b Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l'extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional
45i Boscos mixts de surera (Quercus suber) i pins (Pinus spp.)

 

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Distribució
Pirineus orientals (serra de l’Albera) i territoris ruscínic i catalanídic septentrional; molt rar al territori catalanídic central, on possiblement sigui introduït. Es concentra entre els 100 i 500 m d’altitud.
Font: CHC50v1 (2010)
Superfície de l'hàbitat a la regió Mediterrania
Superfície Nombre de Polígons Superfície mitjana dels polígons % respecte el total de la regió Mediterrania % de superfície en Natura 2000 % respecte el total de l'hàbitat a CAT
71620,6 ha
1097
65,29+-275,75
2,66
49,5
100

Representativitat de l'hàbitat en la regió Mediterrania dels espais LIC
Espai LIC Presència
FND
Element Clau
Superfície/ Localitats
% de l'espai
% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat
R.Mediterrānea
Cat.
Esp.
ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt Empordà segura
1,33 ha
0,01
0
0
0
ES5110001 - Massís del Montseny segura
1123,53 ha
3,87
1,57
1,57
0,58
ES5110005 - Sistema transversal Català segura
6,42 ha
0,02
0,01
0,01
0
ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera segura
5 ha
1,48
0,01
0,01
0
ES5110011 - Serres del litoral septentrional segura
7185,92 ha
36,92
10,03
10,03
3,72
ES5110024 - Serra de Collserola segura
ES5120001 - Alta Garrotxa-Massís de les Salines segura
1437,84 ha
3,76
2,01
2,01
0,74
ES5120005 - Riu Llobregat d'Empordà segura
98,96 ha
32,32
0,14
0,14
0,05
ES5120007 - Cap de Creus segura
208,8 ha
1,51
0,29
0,29
0,11
ES5120009 - Basses de l'Albera segura
84,61 ha
10,86
0,12
0,12
0,04
ES5120010 - Les Gavarres segura
16899,53 ha
59,21
23,6
23,6
8,75
ES5120011 - Riberes del Baix Ter segura
2,98 ha
0,24
0
0
0
ES5120012 - Les Guilleries segura
156,47 ha
1,26
0,22
0,22
0,08
ES5120013 - Massís de les Cadiretes segura
5814,52 ha
63,04
8,12
8,12
3,01
ES5120014 - L'Albera segura
2275,22 ha
13,95
3,18
3,18
1,18
ES5120015 - Litoral del Baix Empordà segura
150,55 ha
4,52
0,21
0,21
0,08
ES5120017 - Estany de Sils-Riera de Santa Coloma segura
1,04 ha
0,23
0
0
0
ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc segura
0,69 ha
0,02
0
0
0
ES5120020 - Riu Llémena segura
0,08 ha
0,04
0
0
0
ES5120023 - Rieres de Xuclà i Riudelleques segura
0 ha
0
0
0
0

3. DIAGNOSI

Estat de Conservació
  Classificació Àmbit Font
Normativa Legal
Directiva 92/43 dels Hàbitats No prioritari Europa CEE (1992)

Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2013)
CODI Interès de Conservació* Grau d'Amenaça**

* Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de conservació que pot presentar un hàbitat

**Grau d'amença: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amença màxima

45.2161* 16 1
45.2162* 15 1
45.2163* 13 2

Possibles causes d'Amenaça
CODI Impacte o activitat
A04.01 Pasturatge intensiu
B02.03 Eliminació del sotabosc - Afavoreix el creixement dels arbusts heliòfils, típics de les brolles, en contra dels esclerofil·les, propis del bosc madur.
B02.04 Extracció del suro.
K04.03 Fongs introduits com Phytophtora cinnamomi.
L09 Grans incendis forestals.
M01.02 Sequera i disminució de la precipitació - Augment de la freqüència dels períodes de sequera.

Tendència de l'hàbitat

Catalunya
Tendència:
Augmenta
Període estudiat:
1990-2006
Àmbit:
Catalunya
Font:
Guardiola (2007)
Qualitat de les dades:
Bona
Observacions:
 

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda
Estat conservació favorable :
71621 ha
SECUNDARIS
-
Aconseguir que la densitat del regenerat sigui superior al 50% en els bosquets en fase de regenerar-se.
-
Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables
-
Aconseguir que la cobertura de l'estrat arbori pel total d'espècies d'interès sigui superior al 60%

Mesures de conservació

Adquisició de drets d'aprofitament
- Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs, deixant-los en evolució natural.
Restauració d'àrees degradades
- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.
Aprofitament sostenible Forestal
- Establiment d'uns períodes mínims de pelada deixant arbres amb l'escorça (suro) per reduir l'efecte dels incendis.
P - Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal de la conservació de petits rodals madurs que tendeixin a evolució natural.
P - Adequació de les estassades de l'estrat arbustiu a estassades més selectives per tal d'evitar la tala d'espècies endèmiques, protegides o d'interès especial.
P - Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de la biodiversitat.
Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola
- Ordenació de la càrrega ramadera per minimitzar l’alteració de l’hàbitat, a on es denoti problemes greus de regeneració o afectacions en plantes productores de fruits.
P - Ús de la ramaderia extensiva per controlar l'excés de sotabosc.
Prevenció i lluita contra incendis
- Foment de les accions de prevenció i extinció de grans incendis forestals.
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus d'Indicador:
Abundància
Font:
Indicador:
Percentatge (%) d'arbres >40 dn
Unitats:
Percentatge (%)
Metodologia:
Parcel·les d'estudi
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Abundància
Font:
Indicador:
Percentatge (%) i densitat de fusta morta
Unitats:
Percentatge (%) i m3/ha
Metodologia:
Transsectes
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Composició
Font:
Díaz et al. (2009)
Indicador:
Cobertura i densitat de les espècies llenyoses d'interès
Unitats:
Nre peus/ha i percentatge (%)
Metodologia:
Parcel·les de seguiment
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
Favorable: >60%
 
Tipus d'Indicador:
Composició
Font:
Díaz et al. (2009)
Indicador:
Fracció de Cabuda de coberta (FCC ) i índex floiar
Unitats:
Percentatge de recobriment (%)
Metodologia:
Parcel·les de seguiment
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Freqüència/Abundància
Font:
Indicador:
Diversitat i percentatge d'espècies característiques del sotabosc (inventaris florístics)
Unitats:
Nre. Individus/m2 i %
Metodologia:
Parcel·les de seguiment
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
Freqüència/Abundància
Font:
Díaz et al. (2009)
Indicador:
Densitat de regenerat
Unitats:
nre peus/m2
Metodologia:
Transsecte
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
Favorable: >50% del transsecte
 
Tipus d'Indicador:
Superfície
Font:
Díaz et al. (2009)
Indicador:
Àrea (ha)
Unitats:
ha
Metodologia:
Digitalització
Àmbit:
General
Temporalitat:
Cada 5 - 10 anys
Qualitat de l'indicador:
Molt bona
Observacions: