El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l'any 1992 la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda també com Directiva hàbitats. Aquesta Directiva amplia els objectius i l’abast de la Directiva 2009/147/CE, de 30 de novembre, relativa a la conservació de les aus silvestres. Ambdues, són els dos principals instruments de la Unió Europea (UE) per a la conservació dels hàbitats, les espècies i, en definitiva, del seu patrimoni natural. Així mateix, són el marc legal per a la creació de la xarxa Natura 2000, una xarxa d’espais naturals protegits d’abast europeu orientada a la conservació dels hàbitats i les espècies de les quals Europa té un pes important en la seva preservació a nivell planetari.
La Directiva 92/43, d’Hàbitats, en el seu article 4.4, determina que els Estats membres han de declarar com a Zones Especials de Conservació (ZEC) tots els espais declarats prèviament per a la conservació de determinats hàbitats i espècies que no siguin aus considerats d’interès comunitari. A tal efecte, el mateix article determina que en el moment de la seva declaració cal fixar les prioritats en quant a la importància dels espais així com les mesures que garanteixin el manteniment o restauració de l’estat de conservació favorable dels hàbitats i les espècies pels quals s’ha declarat els espais. En el mateix sentit, la Llei estatal 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat, en el seu article 45 determina que les Comunitats Autònomes, en el moment de la declaració de les ZEC, han de fixar les mesures de conservació necessàries que responguin a les exigències ecològiques dels hàbitats i les espècies mitjançant adequats plans o instruments de gestió, específics per a cada espai o integrats en altres plans i que inclogui, almenys:
- els objectius de conservació de l’espai
- les mesures apropiades per a mantenir els espais en un estat de conservació favorable
- apropiades mesures reglamentàries, administratives o contractuals
Les ZEC són declarades pels estats membres d’acord amb la Directiva d’Hàbitats. Prèviament a aquesta declaració, però, cal que la Comissió, de conformitat amb els estats membres, classifiqui com a llocs d’importància comunitària (LIC) els espais proposats. Tot aquest procés es realitza de forma diferenciada per regions biogeogràfiques establertes inicialment per la Comissió europea. En el cas de Catalunya, es localitzen dues regions biogeogràfiques, la regió alpina -que correspon als Pirineus i bona part del Prepirineu- i la regió mediterrània (veure el plànol següent)
Actualment la Generalitat de Catalunya mitjançant els Acords de Govern 166/2013, 176/2013 i 150/2014 dóna compliment a aquest requisit per els 115 llocs de la xarxa Natura 2000 designats com a LIC en declarar-los com a Zones d’especial conservació (ZEC) i determinar-ne les mesures de conservació a aplicar-hi.