Barbus meridionalis (Barbus meridionalis)

Barb de muntanya

1. DESCRIPCIÓ DE L'ESPÈCIE

Barb de mida petita, que assoleix mides màximes de fins a 23 cm de longitud forcal en el cas de les femelles i fins a 17 cm en els mascles. El cap és relativament petit i la boca presenta uns llavis generalment amples, amb un lòbul medial patent. Els bigotis, típics dels ciprínids, són curts i fins. L’últim radi de l’aleta dorsal no presenta denticulacions. Les aletes pectorals estan en una posició baixa i la dorsal té un perfil convexe. La coloració de fons del cos en els adults és marronosa o grisenca i tant els joves com els adults estan recoberts de taques de color negre. Mostra preferència pels rius i rieres de muntanya, amb aigües ràpides, clares i oxigenades, però també es troba en els trams mitjos i baixos d’alguns rius mediterranis. Requereix de fons pedregosos per a realitzar les postes.

2. DISTRIBUCIÓ, POBLACIÓ I REPRESENTATIVITAT
Superfície ocupada per l'espècie a la regió Mediterrania
Superfície / longitud / nº UTM10
% respecte el total de la regió Mediterrania
% en espais Natura 2000
% respecte el total de Catalunya
689,52 km
54,05
98,04

Estima de la població de l'especie
Estima:
 Indeterminada
Any de l'estima:
Àmbit:
 Catalunya
Font:
 Ordeix et al. (2010)
Qualitat de les dades:
 Sense Dades
Observacions:

Distribució
Present a l'alta conca de la Muga, bona part del riu Fluvià i del Ter i i a les parts mitjanes de l'Onyà, de la Tordera, del Ridaura, d'Arbúcies, del Mugen, del Tenes, de Caldes i del riu Ripoll.
Font: SBiPA (2011)
Representativitat de l'espècie en la regió Mediterrania de les ZEC
Espai
Presència
FND
Element Clau
Superfície / longitud / nº UTM10
% de l'espai
% respecte el total de la superficie ocupada per l'espècie
 
Regió Mediterrania
Catalunya
ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt Empordà segura
5,35 km
0,78
0,76
ES5110001 - Massís del Montseny segura
53,75 km
7,8
7,64
ES5110005 - Sistema transversal Català segura
26,01 km
3,77
3,7
ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera segura
0,51 km
0,07
0,07
ES5110008 - Gallifa-Cingles de Bertí segura
7,22 km
1,05
1,03
ES5110010 - Sant Llorenç del Munt i l'Obac segura
6,13 km
0,89
0,87
ES5110011 - Serres del litoral septentrional segura
4,86 km
0,7
0,69
ES5110025 - Riu Congost absent
ES5120001 - Alta Garrotxa-Massís de les Salines segura
25,31 km
3,67
3,6
ES5120003 - Serra Cavallera segura
0 km
0
0
ES5120004 - Zona Volcànica de la Garrotxa segura
19,44 km
2,82
2,76
ES5120005 - Riu Llobregat d'Empordà segura
11,51 km
1,67
1,64
ES5120008 - Estany de Banyoles segura
ES5120009 - Basses de l'Albera segura
0,49 km
0,07
0,07
ES5120010 - Les Gavarres segura
24,98 km
3,62
3,55
ES5120011 - Riberes del Baix Ter segura
21,64 km
3,14
3,08
ES5120012 - Les Guilleries segura
6,18 km
0,9
0,88
ES5120013 - Massís de les Cadiretes segura
5,19 km
0,75
0,74
ES5120014 - L'Albera segura
44,43 km
6,44
6,32
ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc segura
1,26 km
0,18
0,18
ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter segura
13,76 km
2
1,96
ES5120020 - Riu Llémena segura
23,53 km
3,41
3,35
ES5120021 - Riu Fluvià segura
71,17 km
10,32
10,12
ES5120023 - Rieres de Xuclà i Riudelleques absent
ES5120025 - Garriga d'Empordà probable
ES5120029 - Riu Brugent absent
Percentatges calculats respecte les hectàrees, els quilómetres de xarxa fluvial o el nombre de UTM ocupades per l'espècie

3. DIAGNOSI
Estatus legal
 
Classificació
Àmbit
Font
Normativa Legal
Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya-proposta Vulnerable
Catalunya
DMAH (2009)
Libro Rojo de los peces continentales de España Vulnerable
Espanya
Doadrio (2001)
Directiva 92/43 dels Hàbitats No prioritari
Europa
CEE (1992)
IUCN Red List of Threatened Species Gairebé Amenaçada
Mundial
IUCN (2011)

Possibles causes d'amenaça
CODI
Impacte o activitat
Font
B
Actuacions forestals que comporten el deteriorament del bosc de ribera.
Doadrio (2001)
C01.01
Extracció d'arena i grava - Alteració del fons del curs fluvial.
0
F02.03
Pesca esportiva.
F06
Pesca furtiva.
G01.01
Esports nàutics
H01
Contaminació d'aigües superficials.
Doadrio (2001)
I01
Adundància de peixos al·lòctons invasors.
Doadrio (2001)
I03.02
Hibridació amb altres espècies del mateix gènere com passa a França o a la Tordera.
Chenuil et al (2004)
J02.03
Canalització i desviaments d'aigua
Doadrio (2001)
J02.05
Captacions, drenatges, dessecacions, sobreexplotació del freàtic, desviaments de cursos o canvis en el terreny.
Doadrio (2001)
J02.06
Extracció d'aigua: disminució del cabal.
Doadrio (2001)
J02.10
Neteges de marges i cursos.
J02.12
Fragmentació per mitjà de noves preses o infraestructures hidràuliques, d’esculleres artificials, canalitzacions, etc., afecten a la seva ecologia i dinàmica poblacional.
Doadrio (2001)
K01.03
Dessecació
Vigo et al. (2008)
K02.03
Eutrofització a causa de la intensificació de les pràctiques agràries i ramaderes.
VVAA (2009)
L08
Grans riuades.
M
Canvi climàtic
Otero et al (2011)

Tendència de l'espècie
Catalunya
Tendència:
 Disminueix
Periode estudiat:
Qualitat de les dades:
Pobra
Font:
 SBiPA (2011)
Observacions
 
Espanya
Tendència:
 Disminueix
Periode estudiat:
 Pròxims anys
Qualitat de les dades:
Pobra
Font:
 Doadrio (2001)
Observacions
 S'estima una regressió del 20% en la seva àrea de distribució actual i de la qualitat dels seus hàbitats a nivell estatal (Doadrio, 2001).
 
4.CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir com a mínim la distribució actual coneguda
Estat de conservació favorable:
690 km
SECUNDARIS
-
 Assegurar uns nivells poblacionals òptims (densitat i estructura d'edats) a les millors zones

Mesures de conservació
Gestió preventiva
- Declaració de refugis de pesca a les capçaleres dels rius on l'espècie és present
P - Manteniment del cabal ecològic dels rius definit al Pla sectorial corresponent, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal.
P - Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.
Redacció de Plans
- Coordinació amb els documents derivats de la Directiva Marc de l'Aigua en la definició i aplicació dels objectius i mesures de conservació en els documents de planificació de la gestió que es derivin del present Instrument
Control d'espècies exòtiques
P - Control i eradicació d'espècies exòtiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espècie
Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats
P - Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients
Restauració d'àrees degradades
- Restauració de les zones d'extraccions d'àrids en lleres o trams fluvials
Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres)
- Establir procediments de concertació amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'ús i els efectes sobre la conservació del patrimoni natural de les mateixes
Construcció o adequació d'infraestructures
- Control de la creació de nous vials i infraestructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie
P - Construcció d'escales de peixos o altres sistemes per assegurar la continuïtat natural del curs fluvial en preses, canals o altres elements existents, tant en zones amb presència actual com potencial de l’espècie
Investigació i estudis
- Foment de la investigació aplicada a la biologia i la conservació de l'espècie
Seguiment ecològic
- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus d'indicador:
 Densitat
Font:
 MARM (2011)
Indicador:
 Densitat mitjana
Unitats:
 Nre individus/m3 d'aigua
Metodología:
 Pesca elèctrica en 100 m de riu
Àmbit:
 Localitat
Temporalitat:
 Anualment (tardor)
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions:
 
Tipus d'indicador:
 Superfície
Font:
Indicador:
 Quilòmetres de riu on l'espècie és present
Unitats:
 km
Metodología:
 Digitalització
Àmbit:
 General
Temporalitat:
 Cada 5-10 anys
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions: