Macromia splendens (Macromia splendens)

1. DESCRIPCIÓ DE L'ESPÈCIE

Aquesta libèl·lula és l'espècie més gran d'europa de la família Corduliidae. Pot arribar als 7 cm. El seu tòrax és verd metàl·lic i l'abdomen presenta taques grogues dorsals sobre fons negre. Habita en rius amples i una mica profunds, en els trams lents que permeten la diposició dels sediment i el creixement de la vegetació aquàtica. En trams assolellats i on les ribes estan provistes d'una densa vegetació de ribera. Probablement també es reprodueixen en rius petits de caractarístiques similars. En el camp, M. splendens tendeix a col·locar-se penjant de les branques dels àrbres, en clarianes o camins forestals, un comportament característic d'aquesta espècie.

2. DISTRIBUCIÓ, POBLACIÓ I REPRESENTATIVITAT
Estima de la població de l'especie
Estima:
 Indeterminada
Any de l'estima:
 2010
Àmbit:
 Catalunya
Font:
 Cordero (2010)
Qualitat de les dades:
 Mitja
Observacions:
 2 poblacions a Catalunya.

Distribució
Tan sols es coneix alguna localitat al Parc Natural dels Ports de Tortosa Beseit.
Font: BDBC (2012)
Representativitat de l'espècie en la regió Mediterrania de les ZEC
Espai
Presència
FND
Element Clau
Superfície / longitud / nº UTM10
% de l'espai
% respecte el total de la superficie ocupada per l'espècie
 
Regió Mediterrania
Catalunya
ES5140003 - Ribera de l'Algars probable
1 nº UTM10
33,33
33,33
ES5140011 - Sistema prelitoral meridional segura
3 nº UTM10
100
100
Percentatges calculats respecte les hectàrees, els quilómetres de xarxa fluvial o el nombre de UTM ocupades per l'espècie

3. DIAGNOSI
Estatus legal
 
Classificació
Àmbit
Font
Normativa Legal
Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya-proposta En Perill d'Extinció
Catalunya
DMAH (2009)
En Perill Greu
Espanya
Verdú i Galante (2008)
En Perill d'Extinció
Espanya
MAGRAMA (2007)
Directiva 92/43 dels Hàbitats No prioritari
Europa
CEE (1992)
IUCN Red List of Threatened Species Vulnerable
Mundial
IUCN (2011)

Possibles causes d'amenaça
CODI
Impacte o activitat
Font
E01.01
Creixement del sòl urbà.
Verdú i Galante (2008)
E03.01
Abocament d'aigües residuals.
Verdú i Galante (2008)
H01
Contaminació d'aigües superficials.
Verdú i Galante (2008)
J02.03
Canalització i desviaments d'aigua
Verdú i Galante (2008)
J02.10
Gestió de la vegetació aquàtica o riberenca amb el propòsit de drenatge - Destrucció del bosc de ribera.
Verdú i Galante (2008)

Tendència de l'espècie
Catalunya
Tendència:
 Desconeguda
Periode estudiat:
Qualitat de les dades:
Sense Dades
Font:
Observacions
 
4.CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir la distribució actual coneguda
Estat de conservació favorable:
3 nº UTM10
SECUNDARIS
-
 Assegurar de mantenir una estructura i dinàmica de l'hàbitat adequada per l'espècie

Mesures de conservació
Gestió preventiva
P - Avaluació i regulació, si s'escau, de l’extracció d’aigua per reg i altres usos de les masses d'aigua amb presència actual de l’element per garantir-ne les condicions hídriques adients
P - Manteniment del cabal ecològic dels rius definit al Pla sectorial corresponent, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal.
Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats
- Augment dels sistemes de depuració i tractament d'aigües al llarg dels trams on és present l'espècie per garantir les condicions fisicoquímiques de l'aigua adients per l'espècie
- Coordinació de les mesures sobre aquesta espècie amb la de Gomphus graslini ja que presenta uns requeriments d'hàbitat molt similars.
P - Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients
Cartografia temàtica
P - Realització d'estudis i inventaris que millorin la cartografia de l'espècie
Inventaris - catàlegs
- Promoció de nous estudis sobre l’estatus de l’espècie
Investigació i estudis
- Realització d'estudis per observar experimentalment si la construcció de petites represes augmenta les zones de reprodució
Seguiment ecològic
P - Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions
Divulgació - Informació
- Divulgació i valorització de l'espècie, especialment entre la població local
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus d'indicador:
 Abundància
Font:
 Torralba-Burrial et al. (2010)
Indicador:
 Abundància d'exúvies
Unitats:
 Nombre d'exúvies/100m de riba
Metodología:
 Rastreig de ribes en busca d'exúvies, retirada i conteig al laboratori.
Àmbit:
 Local
Temporalitat:
 Quincenal
Qualitat de l'indicador:
 Mitja
Observacions:
 S'ha de fer entre entre el 15 de maig i el15 de juliol.
 
Tipus d'indicador:
 Abundància
Font:
 Torralba-Burrial et al. (2010)
Indicador:
 Abundància d'adults
Unitats:
 Nombre d'adults/100m de riba
Metodología:
 Transecte de 5x100m seguint la riba a realitzar en 10-15 minuts.
Àmbit:
 Local
Temporalitat:
 Quincenal
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions:
 S'ha de fer entre entre el 15 de maig i el15 de setembre.
 
Tipus d'indicador:
 De canvi
Font:
 Torralba-Burrial et al. (2010)
Indicador:
 Naturalitat de l'hàbitat
Unitats:
 Valor segons tipología de naturalitat
Metodología:
 Valoració de l'hàbitat segons les característiques del llit, ribes, qualitat i quantitat d'aigua
Àmbit:
 Local
Temporalitat:
 Anual
Qualitat de l'indicador:
 Mitja
Observacions:
 
Tipus d'indicador:
 Superfície
Font:
Indicador:
 Nombre d'UTM ocupades per l'espècie
Unitats:
 nº UTM 10K
Metodología:
 Digitalització
Àmbit:
 General
Temporalitat:
 Cada 5-10 anys
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions:
 És prioritari disposar d'informació cartogràfica de millor qualitat. La definició de superfícies permet automàticament obtenir informació a escala UTM10 (unitat de l'objectiu de conservació)