4030-Landes atlàntiques i subatlàntiques seques

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Matollars baixos dominats per ericàcies de caràcter atlàntic, sovint amb petites mates genistoides de fullatge reduït i diverses gramínies cespitoses. S’hi poden trobar també estadis transicionals cap a matollars alts o cap a comunitats forestals més madures, Si és secundari i no hi ha hagut gaire erosió edàfica, tendeix a evolucionar cap a una bosquina de caducifolis, cap a un bosquet de coníferes o cap a un matollar de gódua (Sarothamnus scoparius)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació
31.215 Landes nanes de nabius (Vaccinium spp.) amb bruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles, de l'estatge montà, als Pirineus centrals ALP
31.2261* Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), sovint amb Genista pilosa, Genista anglica... silicícoles, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals MED
31.2262* Landes de bruguerola (Calluna vulgaris) amb Chamaecytisus supinus, sobre gresos calcaris, de la muntanya mitjana i de la terra baixa plujosa, als Prepirineus orientals i al territori olositànic ALP
31.237 Landes d'Erica vagans, silicícoles, dels estatges altimontà i subalpí, als Pirineus centrals ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'Hàbitats de Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)
31b Landes nanes de nabius (Vaccinium spp.) amb bruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles, de l'estatge montà, als Pirineus centrals
31c Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles
31d Landes d'Erica vagans, silicícoles, dels estatges altimontà i subalpí, als Pirineus centrals

 

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Distribució
Prepirineus centrals (conca de Tremp) i territori catalanídic septentrional (Montseny i Guilleries).
Font: CTFC (2012)
Superfície de l'hàbitat a la regió Mediterrania
Superfície Nombre de Polígons Superfície mitjana dels polígons % respecte el total de la regió Mediterrania % de superfície en Natura 2000 % respecte el total de l'hàbitat a CAT
531,4 ha
54
9,84+-12,93
0,02
87,03
10,59

Representativitat de l'hàbitat en la regió Mediterrania dels espais LIC
Espai LIC Presència
FND
Element Clau
Superfície/ Localitats
% de l'espai
% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat
R.Mediterrānea
Cat.
Esp.
ES0000018 - Prepirineu Central català absent
11,95 ha
0,02
0,24
ES0000022 - Aigüestortes absent
133,6 ha
0,24
2,66
ES5110001 - Massís del Montseny segura
402,06 ha
1,38
75,66
8,01
0,06
ES5110005 - Sistema transversal Català segura
18,02 ha
0,06
3,39
0,36
0
ES5120001 - Alta Garrotxa-Massís de les Salines segura
34,58 ha
0,09
6,51
0,69
0,01
ES5120003 - Serra Cavallera absent
466,53 ha
7,31
9,3
ES5120012 - Les Guilleries segura
6,25 ha
0,05
1,18
0,12
0
ES5130003 - Alt Pallars absent
133,07 ha
0,17
2,65
ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana segura
1,58 ha
0
0,3
0,03
0

3. DIAGNOSI

Estat de Conservació
  Classificació Àmbit Font
Normativa Legal
Directiva 92/43 dels Hàbitats No Prioritari Europa CEE (1992)
Bases para la conservación de los HIC de España Dolenta Regió Alpina Espanyola VVAA (2009)

Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2013)
CODI Interès de Conservació* Grau d'Amenaça**

* Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de conservació que pot presentar un hàbitat

**Grau d'amença: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amença màxima

31.215 15 3
31.2261* 12 1
31.2262* 15 1
31.237 14 4

Possibles causes d'Amenaça
CODI Impacte o activitat
A04.01 Sobrepastura.
A04.03 Abandonament/Absència de sistemes de pastura - Pèrdua d'heterogenitat i augment d'espècies colonitzadores que poden limitar la regeneració natural.
B02.01 Repoblació en sòl forestal.
D01 Ampliació o construcció de noves vies de comunicació.
G05.01 Compactació del sòl.
K02 Aforestacions. Perjudica les plantes heliòfiles pòpies de l'hàbitat.
K02.02 Nitrificació per acumulació de matèria orgànica (excrements).
L09

Tendència de l'hàbitat

Catalunya
Tendència:
Estable
Període estudiat:
1990 - 2006
Àmbit:
Catalunya
Font:
Guardiola (2007)
Qualitat de les dades:
Bona
Observacions:
 
Espanya
Tendència:
Disminueix
Període estudiat:
1996 - 2005
Àmbit:
Espanya
Font:
Ojeda en VVAA (2009)
Qualitat de les dades:
Bona
Observacions:
 

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda
Estat conservació favorable :
531 ha
SECUNDARIS
-
Aconseguir que el nombre de plantes característiques o endèmiques respecte les d'àmplia distribució estiguin en una relació superior a 40:60 de mitjana
-
Mantenir la cobertura arbòria per sota el 15% de la superfície ocupada per l'hàbitat
-
Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació

Gestió preventiva
- Limitació de les activitats ramaderes en zones afectades per incendis en els seus primers anys de regeneració.
- L'administració competent considerarà com a ús incompatible la reforestació d'àrees amb presència rellevant de l'hàbitat.
Gestió d'espècies sobreabundants
P - Regulació de la densitat d’ungulats domèstics i/o salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneració de l'hàbitat.
Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats
P - Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat.
Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres
- Foment de la disminució i substitució dels productes fitosanitaris per altres de més selectius i de baixa toxicitat (AAA).
Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola
P - Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.
Construcció o adequació d'infraestructures
- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie
Investigació i estudis
- Estudi de la dinàmica i la gestió d’aquest hàbitat i la utilització del foc pel seu manteniment.
Divulgació - Informació
- Divulgació, valorització de l'hàbitat i sensibilització ambiental dels agents locals, especialment els que gestionen i utilitzen l'hàbitat, incidint en el sentit de les pràctiques de gestió encaminades a la conservació.
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus d'Indicador:
Composició
Font:
Ojeda (2009)
Indicador:
PH i composició del sòl
Unitats:
PH, CA, N, P, etc...
Metodologia:
Parcel·les de seguiment
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
>5,5 desfavorable i <4,5 favorable
 
Tipus d'Indicador:
Presència
Font:
Ojeda (2009)
Indicador:
Nre. espècies característiques de la comunitat
Unitats:
Nre. Espècies
Metodologia:
Transsecte de 100m
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
Presència favorable, ausència desfavorable
 
Tipus d'Indicador:
Presència
Font:
Ojeda (2009)
Indicador:
Proporció de plantes endèmiques respecte les d'àmplia distribució
Unitats:
Proporció (:)
Metodologia:
Parcel·les de seguiment i transsectes
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
>40:60 favorable, <15:85 desfavorable
 
Tipus d'Indicador:
Superfície
Font:
Ojeda (2009)
Indicador:
Cobertura arbòria/superfície
Unitats:
Percentatge (%)
Metodologia:
GIS i GAP LIGHT ANALYSER
Àmbit:
Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Bona
Observacions:
>50% desfavorable i <15% bona
 
Tipus d'Indicador:
Superfície
Font:
Ojeda (2009)
Indicador:
Àrea (ha)
Unitats:
ha
Metodologia:
Digitalització
Àmbit:
General
Temporalitat:
Cada 5 - 10 anys
Qualitat de l'indicador:
Molt bona
Observacions:
Diferència de la superfície entre els períodes mesurats