6170-Prats calcícoles alpins i subalpins

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Pastures amb abundància de plantes graminoides, herbes vivaces i algun arbust. Presenta una certa diversitat florística. A l’estatge subalpí i en sòls molt humífers és una pastura esponerosa en què poden predominar herbes relativament altes; en canvi, als indrets més elevats apareix com una pastura més laxa i baixa. A baixa altitud pot ser una formació amb un cert nombre d’espècies de les pastures montanes; o bé, si el substrat és molt rocós, una pastura esclarissada plena de plantes rupícoles.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació
36.4112 Prats de Sesleria coerulea, Carex sempervirens, Ranunculus thora... calcícoles i mesòfils, d’indrets frescals de l'estatge subalpí dels Pirineus ALP
36.4142 Prats amb Trifolium thalii, Festuca nigrescens, Ranunculus gouanii...calcícoles i mesòfils, de l'estatge subalpí superior dels Pirineus ALP
36.422 Prats de Kobresia myosuroides, calcícoles, de l'estatge alpí dels Pirineus ALP
36.434 Prats d'ussona (Festuca gautieri) i comunitats anàlogues, calcícoles i mesoxeròfils, de l'alta muntanya pirinenca ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'Hàbitats de Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)
36k Prats de Sesleria coerulea, Carex sempervirens, Ranunculus thora,... calcícoles i mesòfils, de l'alta muntanya pirinenca
36l Prats amb Festuca nigrescens, Trifolium thalii, Ranunculus gouanii,... calcícoles i mesòfils, de l'alta muntanya pirinenca
36m Prats de Kobresia myosuroides, calcícoles, de l'estatge alpí dels Pirineus
36n Prats d'ussona (Festuca gautieri) i comunitats anàlogues, calcícoles i mesoxeròfils, de l'alta muntanya pirinenca

 

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Distribució
Hàbitat propi de la regió alpina. A la regió mediterrània es localitza escassament als prepirineus centrals (serra de Sant Gervàs) i al Montsec.
Font: CHC50v1 (2010)
Superfície de l'hàbitat a la regió Mediterrania
Superfície Nombre de Polígons Superfície mitjana dels polígons % respecte el total de la regió Mediterrania % de superfície en Natura 2000 % respecte el total de l'hàbitat a CAT
44,52 ha
4
11,13+-9,39
0
100
0,41

Representativitat de l'hàbitat en la regió Mediterrania dels espais LIC
Espai LIC Presència
FND
Element Clau
Superfície/ Localitats
% de l'espai
% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat
R.Mediterrānea
Cat.
Esp.
ES0000018 - Prepirineu Central català pendent confirmació
3244,23 ha
5,68
29,85
9,97
ES0000022 - Aigüestortes absent
1968,19 ha
3,51
18,11
6,05
ES5120003 - Serra Cavallera absent
437,14 ha
6,85
4,02
1,34
ES5130003 - Alt Pallars pendent confirmació
871,35 ha
1,13
8,02
2,68
ES5130010 - Serra de Boumort- Collegats absent
9,14 ha
0,05
0,08
0,03
ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs segura
40 ha
0,31
89,85
0,37
0,02
ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana segura
4,52 ha
0,01
10,15
0,04
0
ES5140008 - Muntanyes de Prades pendent confirmació
ES5140009 - Tivissa-Vandellós-Llaberia pendent confirmació
ES5140011 - Sistema prelitoral meridional pendent confirmació

3. DIAGNOSI

Estat de Conservació
  Classificació Àmbit Font
Normativa Legal
Directiva 92/43 dels Hàbitats No Prioritari Europa CEE (1992)
Bases para la conservación de los HIC de España Favorable Regió Alpina Espanyola VVAA (2009)

Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2013)
CODI Interès de Conservació* Grau d'Amenaça**

* Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de conservació que pot presentar un hàbitat

**Grau d'amença: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amença màxima

36.4112 19 3
36.4142 16 2
36.422 17 2
36.434 16 1

Possibles causes d'Amenaça
CODI Impacte o activitat
A04.03 L'abandonament de la cabana ramadera podria fer disminuir l'extensió de l'hàbitat a l'estatge subalpí, afavorint l'expansió del bosc.
D01 Ampliació o construcció de noves vies de comunicació.
E01 L'edificació i construcció de nous equipaments.
E04.01 Construcció d'infraestructures ramaderes (pistes, abeuradors, etc.). Provoca també erosió del sòl.
G02.02 Estacions d' esquí
M02 Canvis en les condicions biòtiques - Pot provocar canvis en l'estructura i funcions de les comunitats.

Tendència de l'hàbitat

Catalunya
Tendència:
 Desconeguda
Període estudiat:
Àmbit:
Catalunya
Font:
Qualitat de les dades:
 Sense Dades
Observacions:
 
Espanya
Tendència:
 Estable
Període estudiat:
Àmbit:
Espanya
Font:
 VVAA (2009)
Qualitat de les dades:
 Bona
Observacions:
 

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda
Estat conservació favorable :
 45 ha
SECUNDARIS
-
 Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació

Gestió preventiva
- Promoció d'accions i seguiment del grau de regeneració i fertilitat de les comunitats per detectar possibles canvis deguts al canvi climàtic.
Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats
P - Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat.
Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola
P - Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat (particularment en àrees de pastura properes a surgències d'aigua on el bestiar utilitza com abeurador).
- Regulació de la implantació o la resembra amb noves espècies herbàcies productives pel bestiar.
Construcció o adequació d'infraestructures
P - Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie
Investigació i estudis
- Avaluació de l'afectació de les furgades dels porcs senglars en relacció amb la fertilitat del sòl i la composició florística.
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus d'Indicador:
 Abundància
Font:
 Remón et al. (2009)
Indicador:
Nre. d'excrements i pressió de pastura
Unitats:
 Excrements i alçada plantes rasurades/1000m
Metodologia:
 Tanssectes de rastres i de vegetació en parcel·les d'estudi
Àmbit:
 Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
 Mitja
Observacions:
 
Tipus d'Indicador:
 Composició/superfície
Font:
 Remón et al. (2009)
Indicador:
Nre. d'espècies i cobertura
Unitats:
 Percentatge (%)
Metodologia:
 Transsectes
Àmbit:
 Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions:
 Desfavorable: tendència negativa entre els dos períodes
 
Tipus d'Indicador:
 Freqüència/Abundància
Font:
 Remón et al. (2009)
Indicador:
Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques
Unitats:
 Nre. Espècies
Metodologia:
 Parcel·les de seguiment o transsecte de 100m
Àmbit:
 Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions:
 Presència espècies característiques: favorable i >10%,. Ausència i presència de plantes nitròfiles:desfavorable
 
Tipus d'Indicador:
 Superfície
Font:
 Remón et al. (2009)
Indicador:
Àrea (ha)
Unitats:
 ha
Metodologia:
 Digitalització
Àmbit:
 General
Temporalitat:
 Cada 5 - 10 anys
Qualitat de l'indicador:
 Molt bona
Observacions: